La vida d'una formiga a l'ampit de la finestra

Un relat de: clariana
Com han canviat les tornes amb poc temps.

Abans havia de vigilar no ser embastida pels carrers de la ciutat. Alerta, atenció. De peus grossos i cotxes esbojarrats.

Ara el perill és dins de casa, el moviment ha canviat de posició.
Menys potència, però més soroll a l'interior.

Els canvis són feixucs. Sempre.
Els hàbits costen de modelar.

Mireu-me a mi, amagada fins fa uns dies dins la jardinera. La casa d'hivern. Allà pla que estava en calma.

Somniava delerosa d'un xupaxups de xíndria mig llepat. I res.

Com a molt quatre molles de pa, de les estovalles espolsades la nit abans.
I cagarades de gos, sense recollir. Això no ha canviat gaire.

La vida és tan gran i tan petita com la vulguem. Ara no surto gaire, l'espectacle el tinc al menjador.

No sabem quan durarà la funció. Abans tampoc ho sabíem.
Cop de pal i peix al cove.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de clariana

clariana

37 Relats

46 Comentaris

25948 Lectures

Valoració de l'autor: 9.32

Biografia:
Em defineixo com una persona nòmada, talment com els nostres avantpassats. Visc navegant, i sentint que formo part de tot allò que els meus peus trepitgen.
La meva llar és vora el mar, l'aigua em dóna l'equilibri.
Es bo descobrir molts camins que al final no arriben enlloc i et porten a tot arreu, mentre els trepitjes pots trobar moments de felicitats.
Sembla una paradoxa... oi?