LA VIDA DE LES PARAULES

Un relat de: Jordi Abellán Deu
Escriure pel simple plaer de fer-ho.
Explicar allò que pel cap em passa,
que si passa algun motiu hi haurà.

Una dona, una situació,
una frase, una posta de sol.
Un gos amb mirada trista,
un íntim moment d’escalfor.

Què més dona si per dintre em mou
i de cop els dits troben un buit,
un espai que els cal que s’ompli.
Enyoren el bolígraf d’escriure.
El seu pes, el lliscar sobre el paper.

Quina importància té? Quin valor?
Cap potser. Potser tot.

Què pensarà de mi qui ho llegeixi?
Sabrà intuir el que ara sento?

Un cop escrites deixen de ser meves.
Com un fill que se’n va i viu per sí sol.

Amb cadascú es relacionarà distint,
i ja no compta el seu distant origen,
tan sols l’emoció que en algú desperti.

Bon viatge paraules enllaçades
amb més o menys fortuna.
Camí teniu per davant si algú us vol.

Jo aquí us deixo a la vostra sort,
que noves frases em demanen lloc.

Comentaris

  • És com...[Ofensiu]
    Montseblanc | 04-12-2016

    ...fer petits vaixells amb fulles de canya i posar-los a l'aigua d'un tranquil rierol... N'hi haurà que flotaran i marxaran avall amb la corrent, n'hi haurà que s'enfonsaran, de vegades per estar mal fets, de vegades per mala sort, perquè la canya és fràgil o el riu traïdor. Però a nosaltres sempre ens quedarà el plaer d'haver fet el vaixell amb tota la il·lusió del mon, buscant viatjar, marxar lluny. Comunicar-nos...

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Abellán Deu

Jordi Abellán Deu

149 Relats

250 Comentaris

102620 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.

Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.

El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.

En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.

Una abraçada relataires.

Jordi


P.D.

Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.

Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.

jordiabellan@gmail.com