la vida continua...

Poema de " PLUJA and CAPDELIN "
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

Pensaments aflueixen als meus llavis
i es converteixen en paraules
que arriben a les meves mans
amb cos de belles melodies
que arraulides entre els meus dits
... s'adormiran.

Paraules desitjades
que et farien reviure,
silenci fòssil que et va matant.

Mai les podràs assaborir.
Arribaran a cau d'orella
i moriran abans d'enverinar-se
de tu.

L'instant ha perdut la seva essència.

Les teves mirades
juguen amb la desesperació
buscant paraules que les ajudin a viure.

No troba cara el meu somriure.

Cada bes teu és un brisa infernal
que agita els meus pulmons
amb el teu aire contaminat.

I les meves paraules
arraulides entre els meus dits
... s'adormiran.

Tot i així,
encesa l´alarma de llum de reserva,
la vida continua...
Potser un dia
aprenguis a llegir els silencis
en les meves mans.