La vida artística

Amb una mitja erecció i els dits esquitxats de pintura, l’Adrià Galí va deixar el pinzell a terra, es va aixecar de la cadira i, tot allargant els braços, amb les mans obertes i el rostre deformat de pura cobejança, va coronar els pits de la model que posava nua per la classe almenys un cop per setmana. La noia va fer un salt i va clavar-li una bufetada; en Galí la va rebre com si s’hagués despertat d’un coma. Més tard va dir que l’únic que havia pretès era familiaritzar-se amb l’objecte artístic, el noümen, la cosa en si. Per explorar l’essència de l’objecte i vedellar una criatura amb alè, l’hi calia relacionar-s’hi també a un nivell sensual. No podia privar-se del sentit del tacte si volia que les seves obres fossin més que conjectures, pacients endormiscats per l’èter en una taula d’operacions. El van expulsar de l’escola d’art i va iniciar una fase autodidacta.