La vida artística

Un relat de: Ignasi Boix Roure
Amb una mitja erecció i els dits esquitxats de pintura, l’Adrià Galí va deixar el pinzell a terra, es va aixecar de la cadira i, tot allargant els braços, amb les mans obertes i el rostre deformat de pura cobejança, va coronar els pits de la model que posava nua per la classe almenys un cop per setmana. La noia va fer un salt i va clavar-li una bufetada; en Galí la va rebre com si s’hagués despertat d’un coma. Més tard va dir que l’únic que havia pretès era familiaritzar-se amb l’objecte artístic, el noümen, la cosa en si. Per explorar l’essència de l’objecte i vedellar una criatura amb alè, l’hi calia relacionar-s’hi també a un nivell sensual. No podia privar-se del sentit del tacte si volia que les seves obres fossin més que conjectures, pacients endormiscats per l’èter en una taula d’operacions. El van expulsar de l’escola d’art i va iniciar una fase autodidacta.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Ignasi Boix Roure

29 Relats

33 Comentaris

25943 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Vaig néixer l'any 1980, a mitjans d'agost, i sóc de Vic, ciutat boirosa. Si algun despistat s'atura a llegir un dels meus relats m'interessaria moltíssim saber la opinió que li mereix, sobretot pel que fa a l'estructura i als diàlegs, que és el que em porta més mals de cap, però també sobre qüestions d'estil o qualsevol altre cosa.