La vida, a vegades, és un somni

Un relat de: Bonhomia

Per un sinuós riu llisco avall. M'envolten prats i animals. Al ritme que canten els ocells balla el meu cos. És un riu infinit, no va a parar a cap mar, ni a cap altre riu. Simplement és El Riu. El meu cervell detecta ones de naturalesa que són extraordinàries, quan comença a ploure or. Talment com una al.lucinació, al meu voltant van apareixent i desapareixent petits vaixells de paper de diversos colors: un de lila, l'altre blau, aquell blanc... de sobte, desperto del somni i em trobo al meu llit, a la meva habitació. Els llibres dels prestatges han desaparegut i s'hi troben els vaixells del somni, també de tots colors... déu meu! A la finestra hi ha aigua! De seguida em neguitejo i em poso a pensar que estic atrapat en un diluvi, quan la finestra s'obre i jo ja em temo el pitjor... però... atenció! Puc respirar dins l'aigua! M'hi sento com si hi hagués estat sempre! I... desperto d'aquest altre somni... i, ara si, la meva habitació és la de sempre. Carai! Si només són les sis de la matinada! Escolto un soroll... ve de dins la casa, o sigui que m'aixeco i començo a caminar cap a la porta i l'obro. Comprovo que el soroll ve del labavo, com més a prop sóc, més crec que és el soroll de l'aixeta. Ondia! Surt aigua per sota la porta! No sé què fer. No em puc estar d'obrir la porta malgrat la por a ofegar-me... i quasi m'ofego!
Sóc al terra tot xop i amb dos pams d'aigua, espero que vinguin els meus pares a ajudar-me. Tenen l'habitació a baix, al costat de la sala del piano que toquem jo i el meu pare... quèèèèèè??? Els puc reconèixer! Dos peixos amb potes! Són els meus pares! No s'hi poden assemblar més... i desperto, altra vegada amb l'habitació tal com està cada matí, endreçada i tot, i ja llueix el sol. Obro la finestra. El jardí de casa està com sempre. Baixo les escales per esmorzar, i a sobre de cada plat hi ha un peix, quan de sobte baixa Déu i em diu:
-Era una broma!

Comentaris

  • Aquest somni...[Ofensiu]
    - | 20-08-2008 | Valoració: 10

    o el que sigui, m'ha recordat que jo també, una vegada, vaig arribar a casa i vaig trobar la meva mare fent el dinar... convertida en un periquito! (verd). Espantada vaig anar cap al menjador, i allà estava jo, jo!, asseguda al sofà i amb una mirada malèfica esgarrifosa...

    Tot i el que tenen en comú, mentre tu descrius el teu relat amb una certa simpatia, jo em vaig despertar terroritzada...

    Ja vaig trobant relats menys foscos...
    me n'alegro!

    Rosella

  • I no és broma...[Ofensiu]
    Unaquimera | 15-01-2007 | Valoració: 10

    Certament! Estic d'acord amb el títol del teu relat... només que no sempre resulta del mateix color, no deixa cada cop el mateix reguts...
    De vegades, pots despertar amb un somriure als llavis, enyorant aquells moments de deliciosa irrealitat on era possible qualsevol il·lusió...
    D'altres, intentem despertar i lliurar-nos de l'angoixa, de les imatges asfixiants, del malson que sembla no acabar...
    En alguna ocasió molt especial, fins i tot, podem dubtar si em despertat o continuem somiant!

    Una abraçada sense bromes, però amb molts somriures,
    Unaquimera

  • Estic d'acord amb la Naiade[Ofensiu]
    GTallaferro | 13-01-2007 | Valoració: 10

    és un relat molt divertit.
    El començament és molt poètic. Té unes fortes imatges plàstiques. Abans de seguir amb la lectura he pensat que es tractava d'un relat de prosa poètica així de tipus profund, però llavors, m'ha sorprès el gir súperdivertit que li has donat amb el fet que siguin diversos somnis, un dins l'altre, i que es perdi aquest to poètic i solemne del principil Jo, personalment, he rigut molt amb les imatges del s pares en forma de peixos.!!!
    Per cert, moltes gràcies pel teu últim comentari. Realment és profund i m'ha agradat el temps que t'has pres per fer-lo. Gràcies també pels ànims (m'han anat bé..).
    T'animo que continuis escribint i espero que tot mica en mica agafi el rumb que tu vols!!!
    Una abraçada!

  • Molt divertit[Ofensiu]
    Naiade | 05-01-2007 | Valoració: 10

    Hola Sergi
    Veig que t'ho passes d'allò més be amb aquests somnis tan acolorits.
    Si no son somnis, vol dir que tens uns gran imaginació (que ja sé que la tens).
    M'alegra veure que el nou any t'ha portat una gran creativitat.
    Gràcies pels coments.
    Ha vull que sàpigues que el canterano del meu relat va existir de veritat, tot es cert menys el final, no hi havia compartiment secret, per molt que vaig intentar trobar-lo.
    Lo que es més trist es que els meus pares el van vendre i vaig tenir un bon disgust.
    Per això l'hi vaig voler fer un homenatge.

    Una abraçada ben forta i que et portin moltes coses els Reis.

    Naiade

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513845 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.