La Via Làctea il·lumina el firmament

Un relat de: ADINBAZ

LA VIA LÀCTIA IL·LUMINA EL FIRMAMENT

Ens acostem un a l'altre amb anhel, ens contemplem, ens mirem amb passió. T'observo els llavis, te'ls has pintat suaument fent ressaltar la carnositat dolça, apetible i llaminera, m'hi aboco al damunt, els ressegueixo amb la llengua. S'obren com una flor i les dentetes, dues perles blanques, em conviden a entrar dins l'obertura engolidora brindant tastar la patena sucosa de la teva llengua amb la meva.
Aixeques els ulls i notes el desig en els meus. Els teus llavis se separen i observes com la meva boca es deleix acostant-te a la teva. Estem en una distància molt curta i sembla còsmica, el nostre alè es barreja i la velocitat de contacte és lumínica. Els llavis s'aixafen brutalment com quan es pren una fruita gustosa amb por que l'arravatin. Sento la teva llengua i la prenc entre els llavis assaborint-la. Les boques badades i estrenyides s'uneixen. Absorbim amb ànsia els fluïts com mel abocada sobre un plat. Ens separem i ens observem, els ulls brillants, un fil de plata penja entre el nostres llavis separats. Les mans estrenyen la teva cintura i t'acosto al meu cos, desprès les pujo pel teu davant i et prenc els pits sobre la roba suaument però amb ànsia, noto sota la tela la pell tensa i el volum tou. Els masego salvatgement ajuntant-los, sospires i amb una revolada els deixes lliures, m'hi aboco sobre l'exuberant blancor, beso i llepo les puntes rosades i fermes. Sento les teves mans acariciant-me el cabell, la teva respiració és singlotada. Aixeco el cap i torno a besar els teus llavis, les mans cerquen desesperadament les teves natges que les estrenyo contra mi. Notes a sota la meva excitació i et bellugues, et pujo la faldilla nerviosament i acaricio amb les dues mans directament la teva carn. La teva respiració es cada vegada més forta, t'ajups i et desfàs de la nosa que duus a l'entrecuix, obres les cames i m'hi abraces i deixes que el teu cel es obri per a què el firmament m'enxampi. Amb tremolor i amb un esbufec alliberador, em prens i condueixes golosament el pilot a la porta del paradís. Jo arrenco la carrera damunt l'arc del cel de l'amor i amb força, penetro, estrebo, batzego, refrego i assoleixo el fons del firmament, assaboreixo esbojarrat la teva intimitat. Els ulls tancats, les boques obertes, les llengües en contacte, les salives barrejades. El teu cos es mou amb espasmes, acceleres, em prens el cap entre les mans em mires els ulls i m'exigeixes l'esforç suprem, m'empentes, noto el fregament intens que em produeixes, l'excitació m'arriba sense aturada, rebento, em desfaig, sento com el teu firmament rep el remolí d'estels que et fan exhalar gemecs de plaer. Sanglotes. Tens convulsions curtes, fortes, continuades, sacseges profunditats, m'esgarrapes, crides i xiscles amb un final apagat, ofegat. Sento la glòria dins teu i les nostres boques es tornen a ajuntar amb gratitud. Els cossos units amarats de fluïts, suors i saliva tremolen del goig assaborit. Ulls riallers, abraçades de felicitat.
La Via Làctia il·lumina el firmament.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer