La Veu

Before you run and hide
He's gonna get you
You got no choice
Because you can't escape the voice.

Abans de que corris i t'amaguis
Ell t'agafarà a tu
No tens elecció
Perquè no pots escapar de la veu.


DONG!
L'home va avançar.
DONG!
Es deia Edgar Hurt.
DONG!
Es trobava en una immensa catedral amb unes columnes i vitralls gegantins.
DONG!
L'única llum que entrava era la d'una rosassa.
DONG!
No quedava res a la catedral, ni bancs, ni espelmes, ni relíquies.
DONG!
Només pols.
DONG!
Edgar va avançar fins on la llum li va impactar a la cara. Mig aclucant els ulls, va mirar cap el sol reflectit.
DONG!
Va establir contacte mental amb el petit robot que duia al cap.
DONG!
-Te'n recordes quan ens vam conèixer?
-Sí.
-A l'hospital, em van posar-te al cap perquè mentre dormies, jo t'anés dient coses perquè deixessis les drogues.
-DONG!
-Del que va servir.
DONG!
-Sort que amb el curtcircuit vaig esdevenir tota una altra personalitat, ara som com germans.
-Se'n pot dir sort?
DONG!
Un soroll el va fer treure l'arma, tot preparant-se per disparar.
DONG!!
Tretze campanades havien sonat en total, portava el compte. Va buscar l'objectiu i s'enfadà en observar que era un colom. La Veu va fer una rialla i l'Edgar va guardar la pistola.

Tot sortint de l'edifici va llegir una placa que deia un nom: SANTA MARIA DEL MAR; GÒTIC CATALÀ.
El carreró era estret i fosc. Va mirar un moment la catedral i s'adonà de com entrava la llum, era pel reflex del sol en un edifici emmirallat. Va continuar pel carreró tot sortejant els respiradors del terra que fumejaven i es va endinsar en un carrer més ample. Va mirar al cel i seguidament abaixà la vista, les altes torres desafiant-lo sempre l'espantaven. Va continuar solitàriament el recorregut per la part antiga. Es trobava abandonada perquè estava sota el nivell del mar i era perillós, ja que el dic no sempre funcionava bé i els drenatges fallaven. Continuà enfilant-se pels carrerons fins arribar a una altre passeig més ample que tallava horitzontalment el que recorria.
Darrera seu es trobava la part antiga; en la del davant, la nova. Edificis immensos, llums per totes bandes, soroll de cotxes i d'helicòpters, vida en general. El seu pis es trobava en la part nova i des de la seva finestra es veien clarament les cases de la part antiga.
El pis d'Edgar era un quadrat on si entraves ho veies tot, el despatx, el dormitori i darrera d'un mig envà, la cuina. A la part dreta hi havia una instància tancada, el lavabo. La llum hi entrava esplèndidament des del vitrall i el seu gos Soma sempre estava mirant la vista. L'Edgar es trobava en la cadira del despatx mirant la petita illa de Montjuïc, mentre acariciava el petit "carlino" que un dia va trobar per l'antiga Barcelona. L'Edgar era alt i de pell blanca, les seves ganes de viure eren brutals per l'època de pessimisme que es vivia. Tenia una bonica melena negre i aquell dia anava amb uns texans clars i una gavardina marró sobre una samarreta negra. La seva mirada denotava tranquil·litat, però si li miraves fixament els ulls veies el seu esperit aventurer. Va mirar el rellotge de butxaca amb cadeneta, pocs en tenien, tot esperant.
Algú va trucar a la porta, l'Edgar va cridar: -endavant!. A l'obrir-se la porta va aparèixer una dona espectacular. Els cabells li queien sinuosament fins a la cintura, els seus ulls coquetejaven amb l'entorn de l'estància, i el seu moviment era de passarel·la. Duia un vestit cenyit al cos que exaltava les seves formes.
-Està bona! I és molt jove!
-Veu...
-Bon dia- va dir l'Edgar.
-Bon dia inspector Hurt- va dir la noia.
-Digui'm Edgar.
-T'agrada, no?
-Em presentaré, em dic Júlia i sóc la filla del director de la fàbrica de robots RIHAF S.A.
-Encantat!
-miri, jo venia perquè la fàbrica es troba en la part antiga i al fer el trasllat el meu pare es va deixar un xip i uns documents a l'ordinador que ara ens farien servei per uns assumptes. Acceptaria una suma de diners per anar-hi?
-Diners!
-Accepto, però digui'm com puc arribar-hi?
-Jo aniré amb vostè.
-Té por d'anar sola?
-Tinc por de perdre'm i no trobar els documents, m'han parlat de vostè...
-Digui'm Edgar.
-... i crec que anirà bé tenir algú al costat per passejar per la part antiga.
-Assenyat.
-Assenyat.

Van sortir del pis, baixaren per l'ascensor, i obriren la porta que donava al carrer, com que a la part antiga no hi havia transports públics, agafaren la moto d'hidrogen. La va engegar i es van dirigir cap a la fàbrica situada a prop d'una torre amb forma d'obús mig partida. Un cop allà entraren ells i la moto per que ningú els la robés. Era un lloc lúgubre i tètric. Tot fosc. L'Edgar va introduir la mà dins la bossa i en va treure una llanterna petita però potent. Amb la llum es veia tot més bé.
-Pregunta-li pel xip.
-Júlia, com és que us el veu deixar, el xip?
-No ens era necessari, però ara és important per a uns projectes de creació. Es troba a la cambra cuirassada.
Varen continuar avançant, quan un soroll va fer desenfundar l'arma a l'Edgar, mentre que amb l'altra mà tapava la boca de la Júlia.
Una sombra d'ulls verds estava dreta davant la cambra cuirassada. Portava un aparell per veure entre la foscor, vestia de negre i estava recobert de "gadgets".
Lentament, els dos es van retirar a una altra habitació.
-Explica'm què passa aquí- va dir l'Edgar bruscament, però a la vegada molt fluix.
-Aquest xip no el podíem treure abans d'aquí. Com saps, la Barcelona Antiga és terra de ningú, per això el teníem guardat en les instal·lacions velles- va contestar amb veu tremolosa la Júlia-. Aquest xip és important per tots els robots de nova generació que farem, els fa pensar. En males mans podria fer que els robots matessin, tot obeint ordres- la seva veu era de desesperació.
-Jo tinc un petit component d'aquest xip, el que em fa pensar per la meva banda, tot obeint-te a tu.
-M'ho imaginava- va contestar l'Edgar per dins.
De cop, un soroll metàl·lic va fer girar l'Edgar, una pistola apuntava la Júlia.
-Merda!
-Merda!