La veu del silenci

Un relat de: joanalvol


La veu pregona del cor
en el silenci m'explica
que no s'esgota la vida
per molt que insisteixi la mort.


Comentaris

  • La trena constant[Ofensiu]
    Illadestany | 06-02-2011 | Valoració: 10

    La vida i la mort teixeixen una trena constant cada minut de la nostra existència, i verament a voltes ens sobten els triomfs de la vida, allà on semblàvem entestats a restar al regne del tànathos. Ho expliques meravellosament bé.
    Ben cordialment
    Illadestany

  • La veu de l'esperança[Ofensiu]
    Unaquimera | 19-01-2011 | Valoració: 10

    Després de rebre el teu darrer comentari, he esperat ( impacientment, t’ho asseguro! ) per si publicaves una nova creació que estrenés l’Any Nou que ja corre... però els dies passen i veig que no és així... de tal manera que recorro al consol d’obrir un dels poemes teus que m’havien quedat sense comentar.

    Aquí em tens, davant d’una de les batalles que la humanitat té perdudes, rebent a cor obert l’esperança que vessen els teus mots.

    Te l’agraeixo i t’envio una abraçada ben viva,
    Unaquimera

  • molt concís però bonic[Ofensiu]
    joandemataro | 09-01-2011 | Valoració: 10

    la veu del cor, ens diu que hi ha vida...
    una abraçada
    fins aviat
    joan

  • sense avís de comentàris[Ofensiu]
    joanalvol | 14-12-2010

    Segueixo sense rebre cap avís.

  • Fa dies que no rebo cap avís de comentari[Ofensiu]
    joanalvol | 17-11-2010

    És una prova per veure si rebo aquest.

  • Breu i concisa[Ofensiu]
    Naiade | 17-09-2010 | Valoració: 10

    Poder sentir la veu veritable del cor i donar tranquil·litat a l'ànima.
    Un poema curt, ple de sentit i coneixement.

    Una forta abraçada Joan

Valoració mitja: 10