Cercador
La veu de la cantant d'òpera
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
La cantant d'òpera va abillada amb un vestit color burdeus llarg com un dia sense pa amb lluentor de xarol amb incrustacions de cosetes minses i luxoses encara més lluents incrustables. Sabates altes per allargar el pa. Pell blanca de dona pictòrica abans de la moda Coco Chanel. Cos de musa de Rubens, abans de la moda Coco Chanel. La cantant d'òpera té les espatlles baixes caigudes i és piterudíssima amb l'elegància d'abans de Coco Chanel. La seva cara exposa uns ulls diminuts com algú que només riu, un nas ganxut on rebotar-hi les notes fugisseres i una boca tibada i preparada pel cant que flueix constant i amb sentiment de les profunditats on habita la veta.
La veu avui se n'anirà. Ho farà. I tant que ho farà!
Tot pot esdevenir escàpol.
I una veu ho pot fer com un crit o com un davantal o com una catifa.
Com els números sobrers en una resta o divisió.
La veu s'enlairarà, s'envolarà. Vol ras entre els oients, travessant-los les orelles i munions d'emocions.
La veu picarà totes les portes tancades i s'esmunyirà per totes les escletxes camuflades.
Eixirà de la Casa de l'Òpera amb força i ganes.
La veu ja té cames i ja té peus i arriba als deserts i als pols, al centre de la Terra i als planetes vialàctics.
La veu sense abillar amb vestit llarg com un dia sense pa i sense incrustacions susceptibles de ser-hi incrustades.
La veu, veu pròpia.
La veu avui se n'anirà. Ho farà. I tant que ho farà!
Tot pot esdevenir escàpol.
I una veu ho pot fer com un crit o com un davantal o com una catifa.
Com els números sobrers en una resta o divisió.
La veu s'enlairarà, s'envolarà. Vol ras entre els oients, travessant-los les orelles i munions d'emocions.
La veu picarà totes les portes tancades i s'esmunyirà per totes les escletxes camuflades.
Eixirà de la Casa de l'Òpera amb força i ganes.
La veu ja té cames i ja té peus i arriba als deserts i als pols, al centre de la Terra i als planetes vialàctics.
La veu sense abillar amb vestit llarg com un dia sense pa i sense incrustacions susceptibles de ser-hi incrustades.
La veu, veu pròpia.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436023 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com