La veritat

Un relat de: bogeria

La veritat és, que no sé com em sento.
La veritat és que la gent em decep.
La veritat, vells records que tornen a la meva ment, no m'agraden.
Mentides i enganys, és el fruit que em proporciona la única persona de qui he estat enamorada.
Amb il·lusió empenyo les coses cada dia, amb un bon somriure d'orella a orella, m'arriba una altre veritat, i m'ensorro. Llavors em pregunto. Quan s'acabarà tot això?
Amb l'esperança de canviar alguna cosa, me'n vaig a dormir tranquil·la, amb la intenció d'adormir-me, per poder viatjar al món dels somnis, i l'únic que em trobo allí, és una veritat impossible.

Comentaris

  • Veritat...[Ofensiu]
    Reguitzellera | 06-02-2007 | Valoració: 10

    mai sabem el que realment passa, mai podrem descobrir tota la veritat. Potser no n'estem capacitades, potser és massa per nosaltres. Potser hauríem d'oblidar, remoure les coses del passat a vegades ens fan mal... Potser amb el pas del temps tot es distorsiona, potser la llunyania dels fets no dónen la raó a qui creu que la té... No sé sap mai, bogeria, la veritat és tan efímera...