La veritat sobre Els quatre gats

Un relat de: Epicuri

El primer gat d'aquesta història. No te nom. Ha crescut als carrers de la ciutat;
Ha viscut en "llibertat". A patit gana, fred, malalties i maltractaments.

Ha esdevingut fort i sa, menjant com ha pogut. Ha jugat, caçat, s'ha barallat i fins i tot ha fornicat ( o fornigat, no ho sé).

El segon gat tampoc en té de nom, encara que el seu "no nom" es femení doncs com ja haureu endevinat, es gata.

També ha viscut en "llibertat" i substancialment es distingeix de l'anterior en que, amb millor o pitjor fortuna, per comptes de fornicar, ha estat fornicada ( o fornigata, no ho sé).

Ha criat; i molt. Amb les seves penes (o els seus penes, millor dit) i alegries.

El tercer gat es diu Bambolino. El nom li va posar el noi que, encara no deslletat (el gat) el va adoptar (el noi).

Tot i ser massa petit per sobreviure lluny de la seva mare. Ha viscut...i com!.

Durant els primers cinc mesos, es devia pensar que era una persona, doncs vivia amb persones, dormia amb persones i fins i tot acompanyava a les persones en les seves més senzilles e impúdiques necessitats (tol.lerants de mena, aquestes persones).

El quart gat es diu Papaguena i com els seu nom indica es gata-nena.

Va escapar-se del pís on la teníen, als cinc mesos i va estar salvada de sota les rodes d'un cotxe pel mateix noi que va adoptar el Bambolino.

En aparèixer a can Bambolino, va haver un gran enrenou.

Després d'un tens debat. Es va decidir que l'any demà la portarien a la protectora d'animals.

Però Papaguena, que encara no tenia nom. Era petita però no gens ximple. Aquella nit va aparèixer pel llit de matrimoni, amb les seves millors arts, atencions i seduccions.

Els mesos han passat i la gata ha tingut el seu primer cel.

S'ha reunit el consell familiar en gabinet de crisi. Ja no es pot fer marxa enrere. La parella ja no pot ser lliure. S'han creat uns vincles massa forts entre les dues espècies de mamífers ( el éssers humans i els felins).

El veterinari diu que no son felins. Que son animals domèstics i que com no gasten manies ni complexos ni han de figurar davant ningú, el més adient fora capar-los a tots dos, I a oblidar-se del tema cel. Els gats, òbviament no son consultats, encara que sí escoltats: meeu,meeu, meeu...no paren d'exclamar.

De moment, s'ha decidit que ja que las seves vides s'han creuat. Amb consciència, cal implicar-se.

Descartant convertir els gats en espècie procreadora invasora. Començaran per esterilitzar a la gata-nena.

Mentre els nois son a l'escola, el pare a la feina i la mare ocupada en les tasques de la casa. Bambolino i Papaguena, juguen, mengen, croqueteixen ( en plan croqueta), carden i ...finalment extenuats, descansen gratament ( o millor dit gatament) al llit més ample i confortable de la casa.

Però...

Són quatre gats. Quin interès pot tenir un relat amb quatre gats?.

Que es pot desprendre, què es pot aprendre d'una antropofelinología tan animal?

ves.

Aquí un gat, quí , ves tu a saber on, un gos i aquest relat....



Comentaris

  • Aquesta història[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 18-11-2009

    que podria semblar frívola i escrita en un to humorístic és més profunda del que aparenta a primera lectura.
    Admiro profundament a la gent amb sentit de l'humor i que, com aquell que no diu res, fan reflexionar.
    Gràcies, Epicuri.
    Per cert el teu poema Òxid és una preciositat.
    Nonna_Carme

  • Pobres bestioles[Ofensiu]
    Naiade | 24-11-2007 | Valoració: 10

    T`he conegut als microrrelats que no se si continuen, però m'ha servit per descobrir-te. Un relat divertit i trist a l'hora, per una part els nostres animals domèstics a causa del nostre excessiu mimo es creuen personetes com nosaltres, per altre banda som tan cruels al decidir capar-los egoistament.
    T'aniré llegint

  • molt fresc i agradable[Ofensiu]
    ANEROL | 11-11-2007 | Valoració: 10

    tin gossa ( 11 mesos) i gat (3 mesos) adoptats, més 2 fills ( 8 i 9). Molt simpàtic el relat

l´Autor

Foto de perfil de Epicuri

Epicuri

1124 Relats

836 Comentaris

428961 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.

Em re-escric a mida que em llegeixes.

Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.

Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.

El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.

Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.

La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE

Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.

Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.

Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.

La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .

La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.

M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.

O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.

J.V. FOIX.

Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.

Jaume Sisa.

Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.

Joan Maragall.

Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.

markonomistes@hotmail.com