La veritat sobre el meu avi

Un relat de: Eva Fabrés

Quan era petita, l'àvia explicava records de la seva joventut, aventures de la guerra civil, i més històries fascinants. Però mai havia explicat res de l'avi. Segons ella, era mort. La mare tampoc gosava obrir la boca, i sempre que li trèiem el tema, feia com si no escoltés.
Quan l'avia era a l'hospital, llençant andròmines del traster vaig trobar un diari. Les pàgines eren plenes de pols, però es podia distingir el que hi posava:
" L'inici d'un amor prohibit de dos bàndols oposats. 7 de març 1939".
" És molt dur això de haver de lluitar contra la persona que estimes. 13 de març 1939". Que significava tot allò?. La mare va entrar al traster, i tan ràpid com podia, vaig amagar-me el diari.
Aquell vespre entre els llençols del llit, llegia uns fragments del diari. Em va sorprendre descobrir que aquell diari era de la meva àvia, posava el seu nom, i al costat una bandera independentista. La última pàgina del diari era arrancada. Vaig anar a buscar-la. Baixava les escales cap el traster. Entre el munt de papers vells, no distingia cap full que encaixés. Els sorolls varen despertar la mare, que va baixar per les escales. M'amagava rere els prestatges, i la mare va pensar que no hi havia ningú i començar a trastejar. Va obrir un calaix i una llàgrima li va caure sobre un full que subjectava. Va tancar el calaix i pujava les escales per anar al llit. Vaig sortir de l'amagatall, i en obrir el calaix vaig trobar una pila de fulls vells, però la llàgrima seca encara es visualitzava en un full, era aquell! El full que faltava del diari:
"S'ha acabat tot. No podia durar molt una història entre una republicana i una persona com ell. M'estimava, però quan va saber que érem de bàndols oposats va marxar, i em va deixar aquí, sola i embarassada 2 d'abril 1939."
El meu avi era nazi? El matí següent corria cap a l'hospital per que l'avia m'expliqués aquell secret que m'havia amagat fins ara. Però ja no estava. S'havia anat deixant-nos aquí amb el dubte.
FI ||*||

Comentaris

  • Recordatori[Ofensiu]


    Benvolgut/da relataire:

    Recorda que, a més del Concurs ARC de Microrelats ARC A LA RÀDIO 2010, també tenim en marxa aquestes altres activitats:

    - Gimcana Virtual Literària ARC 2010: enllaç

    - Concurs ARC de Narrativa Breu 2010 "Barcelona, t'estimo": enllaç

    - Loteria de l'ARC: enllaç

    - Club de Lectura Virtual ARC: enllaç

    Participa-hi!

    Gràcies,

    ARC


  • quin secret[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 30-10-2010

    i encara durarà, serà etern, si algú altre no explica el què sap. Molt ben escrit, i si com diuen, l'has escrit i penjat sense revisar gaire, té força mèrit.

    Et felicito, has narrat un bon secret, i amb força agilitat. Bona sort!

  • Des que vas escriure[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 26-10-2010

    "Una tarda que es va convertir en un embolic" fins a aquest relat he trobat en tu un gran canvi.
    Has madurat molt i t'has convertit en una joveneta que sap expressar molt bé el que vol dir.
    Veig que també t'has canviat el nom però per mi seguiràs sent aquella eevitaaa encantadora de sempre.
    A poc a poc ja t'aniré comentant.
    Un petó molt gran, preciosa.

  • Deu ni dó![Ofensiu]
    tocdenit | 23-10-2010

    Quin secretàs. a cada casa hi ha algun cas semblant si parléssim més amb els nostres avis i àvies seriem tots una mica més savis. I potser ens ajudaria a entendre els llibres d'història que moltes vegades explica els fets tergiversats.
    Endavant!

  • Trobada amb una veritat[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 23-10-2010 | Valoració: 10

    La vida és plena de trobades, que aporten, enriqueixen i a vegades sorprenen.
    Cercar, per mi, és viure, i tu en aquest Relat escrius un cant a la vida i a saber.
    Enhorabona !
    Gràcies pel teu comentari. I sobre els 214 m'agrada molt escriure. Si vols que et recomani algun m'ho dius. Hi han alguns que els tinc una estimació especial.

  • MOLT BÉ !!![Ofensiu]
    umpah | 21-10-2010 | Valoració: 10

    Evaaa .... tot i que el vas escriure a corre-cuita per poder entrar al concurs i no te'l vas poder repassar ni afinar t'he de dir que m'ha agradat molt moltíssim i crec que estàs començant a escriure de conya.

    Ja saps que em costa posar un 10 però .. ummmm ummmmm

    ;-)

    petonets nino

Valoració mitja: 10