La veritat ignorada

Un relat de: Llorenç Garcia
- Però, ¿per què m’has triat a mi, un pobre home sense sostre, un captaire assegut a un cantó, per confessar aquesta veritat que t’acaba de mostrar la vida?

- Perquè sé que poca gent com vostè sap apreciar millor que ningú un bon dia de sol mentre que la resta vivim encadenats a existències monòtones i buides. Sé de bona tinta que cap a vostè senten pena quan l’únic que ha de sentir pena és vostè cap a ells. En la seua mirada capte una espurna que atresora la saviesa de qui sap destriar allò bo entre la immundícia. Aquesta mateixa que s’entesta a tacar-nos amb impúdiques mans.

-Millor no ho has pogut definir. Sóc un dels elegits que, en no tindre res, ho té tot. Posseïsc el planeta com a habitatge i la llum del sol com a patrimoni. Ambdós em pertanyen per legítim dret, ja que la Humanitat ha oblidat aquests valors tan primigenis. La societat ha esdevingut un enginy furibund on imperen l’individualisme com a armadura i el materialisme com a escut. En nom d’un suposat “progrés” s’ha creat un monstre incontrolable que acabarà engolint-nos. Ja ens ha deixat un medi ambient atrotinat. Ha assolat terres senceres en què estan morint milers de nens de fam al dia. Estan apagant la veu de munions de tribus i cultures. Per aquestes i altres raons, visc tan gojosament la condició de marginal, perquè salva la meua consciència enmig d’una mol•lície que no desperta. T’atorgue la meua benedicció, fill. Amb aquesta confessió, ets un dels pocs a qui acaba d’ésser-li revelada la veritat. La veritat ignorada.

“Quin final més commovedor per a un nou èxit comercial!” L’autor de supervendes somrigué satisfet d’haver rematat així un nou projecte literari. S’encengué un havà transgènic i es descalçà d’unes sabatilles en les quals infants indis n’havien treballat en la fabricació. Tot seguit, agafaria el seu esportiu vermell i, expel•lint quantitats ingents de CO2, enduria el text a una editorial que tala arbres de l’Amazònia per a l’elaboració de paper en els seus llibres.

Comentaris

  • panxample | 11-03-2011 | Valoració: 10

    i és que encara som molt lluny de ser persones humanes.
    jo diria que encara estem en el procés de dir i no fer.
    Allò de ens apuntem i aneu, predicar sense creure.
    avant

  • real real[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 20-02-2011

    com la mateixa vida, una confessió que ens ofega en la nostra pròpia ignorància patètica. Ens ho diem, i sabem que, mentre no passem gana, aquí no ens fa fred ni calor els problemes dels altres, aquells que veiem per la tele, però són tan lluny... oi? Un relat de denuncia ben resolt.

    Ferran.

  • Així són...[Ofensiu]
    AVERROIS | 19-02-2011 | Valoració: 10

    ...les coses Llorenç, els rics que fan donacions, els polítics que prediquen i juren que faran això o alló i al final res. Un món hipócrita i sobre tot individualista, el famós "Ande yo caliente..." en fi es poden dir moltes coses però "la verdad està allí a fuera"
    Una Abraçada.

l´Autor

Foto de perfil de Llorenç Garcia

Llorenç Garcia

86 Relats

312 Comentaris

107724 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern.

Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia.

També vaig descobrir les excel·lències de la llengua i literatura en català que acabaren formant part del meu esperit rere haver sigut criat en un ambient culturalment i idiomàticament castellanòfon. Efectivament, Mercè Rodoreda i Martí i Pol entre altres em van arrabassar el cor.

"Relats en català" va suposar una afortunada troballa dins del meu vagarejar per la xarxa on puc soltar les regnes que retenen tota la gamma de sentiments que bullen dins de mi.

Gràcies.

Llorenç Garcia

el meu blog