La veritat amaga

Un relat de: llamp!

La veritat amaga
Un laberint
De passions enceses
I és en sí
La transparencia..
Petites mentides
Amaguen grans descobriments,.
Petites veritats
Amaguen grans projectes.
Tot humà que no tem
Sap la veritat,
Sap el què ha de saber
I no dubta de sí mateix..
La veritat amaga
Rere el mur
Rere la roca
Rere l'espill
El què hi ha
Més enllà,
Però hi tenim accés
Perquè és científica
I se la pot escrutar
I treure'n fruits.
La veritat amaga,
La mentida emmascara.
Obrir-se a la veritat
És matar la curiositat.
Tencar-se a la mentida,
És conduïr a la desídia.
La veritat és digna,
Pura, bruta,
És la raó sàvia
I no sempre
Està de la nostra part,
Sinó de la realitat.

__________________________________________________

31-05-2006 (per Ràdio Nikosia)

Comentaris

  • Digna fins en la brutícia.[Ofensiu]
    Dolça Parvati | 18-11-2007

    Quantíssima raó tens! Certament, la veritat objectiva pot matar la curiositat.
    Però hi ha altres cares de la veritat. Per exemple, les veritats íntimes, subjectives. De vegades, algú ens pot contar una veritat sobre ell mateix i mostrar-se'ns com a persona amb molt més matisos que no pas els que observàvem. Quants cops algú se'ns haurà mostrat com un personatge pla o superficial fins que ens ha fet una revelació que ens ha menat a veure'l amb altres ull? Fins i tot les persones més properes a nosaltres.
    Com era allò? "Digna, pura, bruta"... I alliberadora, enriquidora, connectada amb la realitat.
    Un poema molt lúcid. Gràcies!