La vergonya

...per l'Arnau i a tu de retruc! la veritat és que és un orgull que el teu fill sigui capaç de vencer la vergonya i la por i es deixi veure; és un valent! i... de ben segur en deus tenir part de culpa ;-) És un poema zencill i bell i entrecreua els dos sentiments, segurament amb més sabiduria que molts adults. A l'altra banda del full de paper o de la porta o... sovint ens saluda la nostra propia inseguretat, la que ens falca, la que ens aterra, la que ens fa recular o fingir o... De ben segur re coneixer-la ja és un pas important.
Gràcies per comentar-me i valor per ser feliç.
Una abraçada Josep Mª i un petonàs al teu xiquet.

Felicitats i ànims pel següent

Diria que aquest és un sentiment que ens altera, algunes vegades bloquejant-nos, d'altres fent-nos enrojolar, que barreja la humiliació possible ( no sempre probable, sovint és la nostra imaginació qui s'avergonyeix ) amb la sensació de falta, de carència... en aquest cas, el pare de l'Arnau deu ser ple d'una emoció totalment oposada davant l'obra del seu fill!

I l'autor d'aquest poema pot sentir-se ben orgullós d'aquestes paraules ben triades per expressar uns estats d'ànims que podem compartir amb ell, ja que tots els hem experimentat alguna vegada... i quan ets gran, enrojolar-se fa més vergonya encara!!

La por encara ens atura més... molt més... fins a la paràlisi...

Una abraçada per a cadascun, una per l'Arnau sense cap vergonya, i una pel Josep Mª amb molt d'afecte: l'enhorabona a tots dos!

Una quimera

Gràcies pels teus comentaris, ets un tresor de veí!

de vergonya

Preciós poema del teu fill, Arnau.
Expressa el sentiment de la vergonya lligat a la por.
Tots hem sentit aquesta situació alguna vegada.

Felicitats sinceres Arnau!
Tinc un nebot que es diu com tu, i tinc dues filles, la gran, l'Aina també escriu sovint i li agrada força.


Àngel Negre, moltes gràcies per ser com ets, tan positiu i alegre. Encomanes el teu estat d'ànim i sempre és un goig llegir-te.

Una abraçada a tots dos, i al reste de la família, que caram!

helena

Doncs ja el pots felicitar de part meva... I sí, la vergonya és preciosa quan va carregada d'humiltat i la por, és allò que et contrau el cervell i no et deixa raonar amb el cor... Una veritable barbaritat!

petons d'àngel a àngel

angie

Voldria dir un munt de coses... però m'he quedat sense paraules. :-0

Àngel Negre, aviat el teu fill et farà obra. I tu seràs el petit. L'orgull d'avui espero que no sigui l'enveja de demà jejeje...



Gemma34

De tal pare .. tal fill… enhorabona a tots dos per el que heu creat , tant aquí com fora d'aquí !!

Petons , Yuna