La vergonya

Un relat de: Angel Negre

La vergonya i la por o la por i la vergonya

La por.......
El sentiment profund
Que t'impedeix expressar-te
Es escriure i no deixar llegir
Es dibuixar i no deixar mirar

Vergonya.....
De vegades preciosa
De vegades portes que t'impedeixen avançar
Això es la vergonya


Arnau Griñó Alcalá
EL meu fill gran

Comentaris

  • LA MEVA ENHORABONA...[Ofensiu]
    glauca | 15-02-2007 | Valoració: 10

    ...per l'Arnau i a tu de retruc! la veritat és que és un orgull que el teu fill sigui capaç de vencer la vergonya i la por i es deixi veure; és un valent! i... de ben segur en deus tenir part de culpa ;-) És un poema zencill i bell i entrecreua els dos sentiments, segurament amb més sabiduria que molts adults. A l'altra banda del full de paper o de la porta o... sovint ens saluda la nostra propia inseguretat, la que ens falca, la que ens aterra, la que ens fa recular o fingir o... De ben segur re coneixer-la ja és un pas important.
    Gràcies per comentar-me i valor per ser feliç.
    Una abraçada Josep Mª i un petonàs al teu xiquet.

  • Si, senyor![Ofensiu]
    andrufu | 23-01-2007

    Felicitats i ànims pel següent

  • D'acord totalment![Ofensiu]
    Unaquimera | 09-06-2006

    Diria que aquest és un sentiment que ens altera, algunes vegades bloquejant-nos, d'altres fent-nos enrojolar, que barreja la humiliació possible ( no sempre probable, sovint és la nostra imaginació qui s'avergonyeix ) amb la sensació de falta, de carència... en aquest cas, el pare de l'Arnau deu ser ple d'una emoció totalment oposada davant l'obra del seu fill!

    I l'autor d'aquest poema pot sentir-se ben orgullós d'aquestes paraules ben triades per expressar uns estats d'ànims que podem compartir amb ell, ja que tots els hem experimentat alguna vegada... i quan ets gran, enrojolar-se fa més vergonya encara!!

    La por encara ens atura més... molt més... fins a la paràlisi...

    Una abraçada per a cadascun, una per l'Arnau sense cap vergonya, i una pel Josep Mª amb molt d'afecte: l'enhorabona a tots dos!

    Una quimera

    Gràcies pels teus comentaris, ets un tresor de veí!

  • hi ha etapes[Ofensiu]
    jaumesb | 23-05-2006 | Valoració: 10

    de vergonya

  • Gràcies Arnau, per deixar aquest poema tan bonic[Ofensiu]
    helena | 22-05-2006 | Valoració: 10


    Preciós poema del teu fill, Arnau.
    Expressa el sentiment de la vergonya lligat a la por.
    Tots hem sentit aquesta situació alguna vegada.

    Felicitats sinceres Arnau!
    Tinc un nebot que es diu com tu, i tinc dues filles, la gran, l'Aina també escriu sovint i li agrada força.


    Àngel Negre, moltes gràcies per ser com ets, tan positiu i alegre. Encomanes el teu estat d'ànim i sempre és un goig llegir-te.

    Una abraçada a tots dos, i al reste de la família, que caram!

    helena

  • Els testos s'assemblen a les olles[Ofensiu]
    angie | 22-05-2006

    Doncs ja el pots felicitar de part meva... I sí, la vergonya és preciosa quan va carregada d'humiltat i la por, és allò que et contrau el cervell i no et deixa raonar amb el cor... Una veritable barbaritat!

    petons d'àngel a àngel

    angie

  • La vergonya[Ofensiu]
    Gemma34 | 17-05-2006 | Valoració: 10

    Voldria dir un munt de coses... però m'he quedat sense paraules. :-0

    Àngel Negre, aviat el teu fill et farà obra. I tu seràs el petit. L'orgull d'avui espero que no sigui l'enveja de demà jejeje...



    Gemma34

  • Només podia ser així !![Ofensiu]
    Yuna | 16-05-2006 | Valoració: 10

    De tal pare .. tal fill… enhorabona a tots dos per el que heu creat , tant aquí com fora d'aquí !!

    Petons , Yuna

Valoració mitja: 9.86

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Angel Negre

Angel Negre

14 Relats

153 Comentaris

22733 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Un dia vaig llegir aquesta poesia, crec que va ser el començament de la meva deria per escriure

"i el vent deixava dintre la rosella granets de blat com espurnes de sol
només per dir com es la boca d'ella"

Joan Salvat Papasseit
La Rosa als llavis, 1936

"La soledat no existeix, només es un invent nostre" de fet si hi ha algú millor oi !!

per si cal:
jmgg.cadastre@reus.net
jmgg_60@hotmail.com

La foto: l'Angel Negre



R en Cadena

"Yáiza em va encadenar i jo he passat la cadena a Cebria i a Unaquimera"

(descobreix què és "R en Cadena")