Cercador
La velleta del primer
Un relat de: Nubada- Compartir:
La velleta del primer baixava feixugament els esglaons de l'escala del seu pis sense ascensor. Li pesaven els anys i s'agafava a la barana, poc a poc, ara un peu, ara l'altre.
Va sortir al carrer. Duia un cistell a la mà, amb la bossa del pa i un bric de llet per reciclar. Esbandit i plegat. Continuà carrer avall, sense pressa. Un grup de nois esverats pujaven carrer amunt, un d'ells llençà a terra l'embolcall d'una xocolatina, i abans de posar-se la presa a la boca, llençà a terra el xiclet que mastegava. Ocupaven tota la vorera, i la velleta trontollà. Recuperat l'equilibri, trepitjà una caca de gos. Va haver de deixar el cistell a terra, es recolzà a un plataner i es netejà l'espardenya amb la sorra. Travessà el carrer després d'esperar pacientment que dos cotxes i una moto escandalosa que la va fer estremir passessin pel pas de zebra sense miraments. Respongué amb un somriure al xofer de la furgoneta que li va donar pas. Rodejà un cotxe que estava mal aparcat sobre el pas de minusvàlids, enfilà l'esglaonet de la vorera i continuà caminant.
S'aturà davant la filera de contenidors. Deixà el cistell a terra i n'afagà el bric de llet. Una pila de capses de cartró li impedien d'apropar-se a l'obertura del contenidor groc i esperà, amb el bric a la mà, el primer vianant que passés per demanar-li sisplau jove, si fos tan amable de posar-me el bric al contenidor. Li ho agraí amb un somriure d'ulls petits. De tornada, va passar per la fleca a comprar una barra de quart, i allargà a la dependenta la bossa del pa, brodada i cosida amb les seves mans quan els dits encara no estaven encongits pel dolor. Passà per la botigueta a comprar quatre viandes, no cal que em donis cap bossa, reina, posa-m'ho tot al cistell.
I tornà cap a casa, pujant els esglaons d'un en un, poc a poc, ara un peu, ara l'altre. Engegà el televisor i, sense mirar l'aparell, es posà a feinejar per la casa mentre sentia nosequè d'uns científics d'arreu del món que havien trobat cinc maneres d'aturar el canvi climàtic. És ben cert que aquest ha estat un estiu ben estrany, pensà, i sortí al balcó a regar els geranis.
Comentaris
-
Un bon repte[Ofensiu]nuriagau | 19-07-2010 | Valoració: 10
Un relat en què ens descrius uns minuts de la vida d'un personatge. Un personatge que es fa estimar des del primer moment.
Un relat costumista i entranyable alhora. Sense massa acció ni massa descripció, tan sols facilitant aquella informació mínima que fa que ens perfilem un retrat de la senyora.
Un final adient, amb notícies incloses, tot un encert!
Enhorabona, Nubada!
Núria
-
M'ha recordat...[Ofensiu]marta_gut | 10-02-2010 | Valoració: 10
...a la meva àvia. Amb gairebé 80 anys segueix tenint una vitalitat que moltes vegades envejo! És una bona crítica, deixa un no-sé-què que tan de bo sentíssim tots més sovint.
Una abraçada,
Marta. -
Estic seguint el camí dels.....[Ofensiu]Calderer | 10-02-2010
....relats recomanats pels autors. Aquest teu és senzill, humà, irònic i escrit amb una prosa fàcil però eficaç.
Felicitats!
Lluís -
M'he vist reflectida[Ofensiu]Nonna_Carme | 27-12-2009
en aquesta velleta del teu encisador relat.
Quantes vegades, quan vaig al super, haig de cercar a algú que m'atansi quelcom !
Un relat preciós, Nubada.
Feliç Any nou!
Ah! M'encanten els teus nanorelats. -
Molta sensbilitat[Ofensiu]Joan G. Pons | 27-12-2009 | Valoració: 10
I també molta realitat.
La meva mare de 87 anys de bon matí treu el gos a passejar... compra el diari i el pa i torna cap a casa.
Un quart pìs, sense ascensor.
Llegint l'he tingut dolçament present. Encara és vida. Visca aquest gent ! -
Si aquest relat...[Ofensiu]Joan Gausachs i Marí | 24-12-2009
Si aquest relat és un dels teus preferits, em va molt bé per desitjar-te... Bones Festes
-
Mentre el llegia[Ofensiu]RATUIX | 15-12-2008 | Valoració: 9
i fruïa del detallisme de cada escena, imaginava sentir de soroll de fons el sò d'una càmera d'aquelles de super-8 que tenia el meu avi. Preciós.
-
He descobert[Ofensiu]deòmises | 15-12-2008
la teva velleta i l'he imaginada, en batalla diària, recórrer el tram que la separa del contenidor, com si d'una odissea es tractés.
No creguis, això dels passos zebra i dels cotxes mal aparcats i de les caques de gos i de... tot és massa quotidià i ningú no sembla fer el mateix que fa la velleta.
Si més no, seria un bon començament: un simple bric...
Gràcies, d. -
del principi fins el final[Ofensiu]ANEROL | 19-10-2007 | Valoració: 10
es llegeix amb gaudiment i visualització de les escenes. Molt bo
-
Esplèndid relat[Ofensiu]J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 19-10-2007 | Valoració: 10
Un altre vegada m'he quedat bocabadat, es la realitat convertida en un magnífic relat, es una escena de la mateixa vida, em semblava veure la velleta en cada un dels seus passos.
J. Lluís -
Real[Ofensiu]Josoc | 17-10-2007
Tan real com la mateixa vida. M'ha agradat haver-te descobert. Tens un estil planer,, més que llegir, sembla que estiguis veient l'escena.
Valoració mitja: 9.88
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Quan falta? (nanorelats)
- Missatge a una ampolla (nanorelats)
- Cargol treu banya
- Una vella amistat
- El llapis vermell (onzena desena de nanorelats)
- Faig cara de castellana
- I ja en van 100 (nanorelats)
- En despertar, el dinosaure encara hi era (nanorelats)
- Amb lletres de pal (nanorelats)
- On vas?
- Carícies (nanorelats)
- Molt més que quatre sentits
- Nadal de la infantesa, Nadal d'avui
- Enamorat de la mestra (i altres nanorelats)
- Taaaat! (nanorelats)