LA VELLESA

Un relat de: Materile


LA VELLESA


Com cada dia, la Nati ,
amb lentitud es desperta,
desplega els braços que l’abracen.
Els estira a poc a poc i acarícia, amb la punta dels dits,
aquella pell fina i delicada,
aquella pell que el seu marit acariciava.
No té pressa, ningú l’espera.
Repassa els seus records,
com si comptés tresors.
Ara viu només per a ella.

De sobte, recorda que la Marta, la seva besnéta, l’anirà a buscar per assistir a l’homenatge que l’Ajuntament fa a la Vellesa, gent que ha fet cent anys. La Nati els va fer fa tres mesos. La Marta li va explicar que farien un esmorzar i l’alcalde li posaria una medalla, que hi haurien periodistes i els farien una foto que publicarien a la revista de l’Ajuntament. Quan li ho va dir, no li va agradar gens, però a la Marta li feia molta il•lusió...

Per què coi ho havien de fer amb la crisi que feia anys que arrossegaven? No seria més just que els augmentessin la paga de la jubilació? A més, quin mèrit té arribar feta un nyap als cent anys, ella no ha fet res, ha estat la sort, Déu o el destí: qui ho sap?

Són tantes les coses que ha viscut sense demanar-ho, sense voler-ho... Quin ha estat el seu mèrit: acceptar-ho? Ves què hi podia fer: aguantar-se!, i no resistir-se als designis de la vida i arribar al final de la vida amb dignitat.

Tenia una família fantàstica i per ells faria ús de tota la seva fortalesa, com havia fet sempre.

Ja quasi estava arreglada, només s’havia de posar la perruca i les dents postisses, aah, sí, una mica de color a les galtones, que deia la Marta. Va sospirar fondo. Va pensar que sí que havia de fer: tenir paciència! N’havia hagut de tenir tanta que ja no venia d’aquí.

Es va mirar al mirall i va somriure, va somriure per a tothom.



Comentaris

  • Precios[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 28-01-2018 | Valoració: 10

    Un relat com tots els teus sensible i bonic

  • Bonic[Ofensiu]
    Vicent Terol | 27-01-2018 | Valoració: 10

    Un relat escrit amb sensibilitat i tendresa que, a més, és realista. Ens captiva la protagonista -Nati- i la seua actitud natural i desimbolta. Bonic.

  • Forta i valenta ![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 21-01-2018 | Valoració: 10

    M’encanta la manera que tens de descriure un instant que avarca tota la vida.

    Un petó molt fort

    Pinya de rosa

  • Somriure[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 20-01-2018

    Arribar als cent amb fortalesa i dignitat, amb un somriure per a tothom.
    Bonic, Materile!
    Gràcies pels comentaris, fins a la propera virtut!

  • Reflexions[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-01-2018 | Valoració: 10

    Un relat que fa reflexionar, que diu veritats com punys, que defuig els tòpics de la vellesa. Un relat madur, fort. Una forta abraçada.

    Aleix

  • De profundis[Ofensiu]
    kefas | 20-01-2018

    La pell és el més profund que tenim. I cal tenir una extraordinària presencia d’ànim per acceptar el que li fan els còdols del torrent de la vida. Acceptar-ho sense condicions ? El temor que provoca l’abisme hi ajuda.

  • Aquest relat...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 19-01-2018 | Valoració: 10

    Aquest relat podria formar part d’una nova edició de Històries quotidianes. Una vegada més ens has obsequiat amb un relat senzill, en el que no passa res d’extraordinari però que et deixa un regust de bona lectura i un desig de bona convivència.
    —Joan—

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: