la vella,i,silenci

Un relat de: fani segurado cabrol
L’ àvia ,i... silenci

Dissabte tenia la intenció d’anar a dinar a casa el meu fill, però les “ autoritats” no m’han deixat sortir de casa...com a la guerra.

M he acostumat a la solitud, però al silenci no.

M’agrada sentir i escoltar, asseguda al meu costat del sofà, i , ”bentapadeslescames”, el so .. la música del barri.

Em fa companyia... i el conec
(ja ho veus nena! les velles tenim aquestes cabòries..! )

Les gavines, els “ gorrions” del matí, els gats que remenen les escombraries, els del “butano “, la meva filla ( que passa a dir-me bon dia),el veí de davant que aixeca la persiana, i , ja crida a la dona, la treballadora familiar (que em fa riure i xerrar),els dels meus besnéts ( jugant al despatx de l’Esteve, en pau descansi).. a la meva respiració i la meva veueta ( que no em deixa mai )..

I avui, silenci.

Un silenci fosc, feixuc, anguniós ,fins i tot, desesperant

Un silenci sense amics i enemics

Silenci de tristor, de por , de mort

(ja ho veus nena! les velles tenim aquestes cabòries..! )


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

fani segurado cabrol

6 Relats

2 Comentaris

609 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00