La veïna de sota (Secrets)

Hi ha dies que la vida t'ofereix petites sorpreses agradables ; de les que et fan retardar la data de suïcidi.

No sé per quins setzous vaig baixar a parlar amb els veïns se sota, però sempre me'n recordaré de com la veïna m'obrí.
Anava només amb una camisa, bé suposo que portava roba interior. No vaig poder-me'n estar, va ser instintiu, però la vista se'm va anar per uns microsegons cap a les seves cuixes. Fortes i gruixudes com les d'una futbolista. A veure, no era precisament Cyd Charise, mai m'havia fixat, sexualment parlant, en ella. Però ara, així vestida, amb la camisa arran del seu sexe o quasi, m'obligava a replantejar-me les primeres impressions. M'hagués agradat agenollar-me davant seu tot començant per besar-li i mossegar-li els cuixots. I engrapar-li les natges... i finalment, fer-li un senyora degustació de txona. Crec que m'hagués corregut allí mateix sense cap intervenció mecànicomanual. M'hagués agradat... tant se val!

Ella no endevinà els meus pensaments, però els intuí. Em somrigué amicalment, amb una mirada intel·ligent que abans no li suposava. Trobava divertit que el pajilleru del segon se la mirés amb desig. Almenys algú més que el panxut del seu marit voldria follar amb ella.

La conversa us l'estalvio. Però des de llavors quan em saluda em somriu amable i sorneguerament. A mi ja m'està bé. Ni de lluny follarà amb un tipus com jo, però em deu considerar una peça caçada. En certa manera hem establert un vincle. És el petit secret que no compartim amb la resta, a les reunions de l'escala.

Aquella nit, això sí, em vaig fer una palla a la salut de la nova icona del meu íntim Olímp masturbatori.