LA VAQUETA CEGA

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
LA VAQUETA CEGA


En Joan era un avi fabulós. Feia ja uns anys que n’exercia i ho vivia amb aquella combinació tan monàstica com generacional de joia continguda i d’abnegació.

Un bon diumenge, la casa es preparava per l’aniversari de la Roser, la seva neta, que feia 12 anys. La Clara, l’àvia de l’homentajada, va preparar un tiberi ben llaminer, per a una jornada que seria memorable.

Tan bon punt la Roser va creuar el llindar de la porta, en Joan ja va captar en ella una actitud estranya, inusual. Venia tota sola. No duia el ferm posat d’altres vegades.

Començava a pagar les estridències de l’edat?

Caminava vacil·lant. Primer va topar de cap amb una i altra porta, després va avançar d’esma pel camí de la casa i finalment va plantar-se al sofà, afrontada, tota sola. Va seure-hi, com ans solia. Però calmosa. Parpellejava. Alguna cosa molt poderosa, esmolada i enlluernant, li entelava la vista.

Tot d’un plegat, quan en Joan se li va asseure al costat i començava a articular la primera paraula, la nena va brandar un braç, mentre l’envoltava amb l’altre per sobre l’espatlla i, amb un gran gesto tràgic, dringà:

-Avi, aixeca la testa! SEEELFIIIIIIIIIIIIIIIIIII!!!!!





Henry Sugar

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: