La Vall Deliciosa

La facultat de donar nom als animals, als vegetals i als diferents llocs que ens ofereix la natura, està recollida ja en el llibre del Gènesi 2,19, i ens ve donada pel mateix Creador.

Nosaltres la fem servir, tot i mantenint el coneixement dels noms, que altres generacions i/o persones abans de nosaltres han fet servir; en concret la Vall Deliciosa, és un paratge força desconegut en un espai quasi urbà, com és l'anomenat Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac.

Quan surts de Castellar del Vallès, la carretera segueix les formes sinuoses que el Ripoll ha anat buidant al llarg dels segles, el riu - avui quasi del tot agostat - brollava a l'anomenat Sot d'en Galí, fregant el 650 metres d'alçària, i en un recorregut força plàcid , fins i tot mandrós, arribava als 350 metres de Castellar del Vallès, on començava un itinerari encara més tranquil, fins a vessar les seves aigües al Besos, que juntament amb moltes d'altres, les del Tenes, El Congost, ... arribarien al mar. Aparentment no és fins a Sant Llorenç, anomenat Savall, on trobem un espai suficient ampli per permetre l'establiment d'un grup humà, d'una població.

Els que coneixem aquestes contrades, sabem però, que ja sigui remuntant la Riera Seca, des de les Arenes, ja seguint la pista que surt des del Revolt Fondo, sota mateix del Puig Rodó [ al que nosaltres anomenem Puig de la Farigola ], ben aviat l'espai s'eixampla i dona pas a una vall, potser més ampla que la que ocupa el mateix poble de Sant Llorenç Savall; tot és sempre de mal comparar però la bellesa d'aquest espai, tot i ser més reduït, fa recordar la Vall lleonesa de Babia , on sembla que anaven els Reis de Lleó quan volien esbargir-se de les seves tasques ; hi ha una versió que ens diu, que l'expressió estar en Babia, és equivalent a badar o estar embambat . Conec ambdues Valls.

La Vall Deliciosa, amaga entre molts altres tresors, El Pi de les Quatre Besses [ Catalogat com arbre d'interès nacional de Catalunya ], recordo l'estranyesa primer i la rialla d'estupefacció desprès , quan comentava tot i admirant els arbres dels parcs de Praga, de Carlovi Vari i d'altres llocs de Txèquia, que a Catalunya teníem un catàleg d'arbres i arbredes; els txecs van copsar ràpidament que tenim problemes més de paisanatge que de paisatge. La Vall és un excepcional mirador, la Roca Mur - també dita la màquina de tren -, el Monestir de Sant Llorenç del Munt,..i quan a la presència humana únicament, El Dalmau, El Davi, i ja amb un nom diferent [ la Vall d'Horta ], la presència majestuosa per inesperada del Marquet de les Roques, recentment incorporat a la xarxa de Centres d'interpretació i informació, de la Diputació de Barcelona, que ha esdevingut autèntica Administració Feudal, de les terres interiors d'aquesta província.

L'accés a la Vall Deliciosa, també és possible, des del carrer més alt de la urbanització dita de "les Marines", dins ja del terme de Sant Llorenç Savall.

Un consell, aprofiteu-lo que és de franc ; tant aviat com us sigui possible feu-vos amb un plànol de la contrada, un calçat còmode, una motxilla lleugera per portar l'entrepà i l'aigua, i endinseu-vos pel camins per menem fins a aquesta vall.

Ja em direu a amora@Virtagora.net, si és tant Deliciosa com jo dic.

© Antonio Mora Vergés