Cercador
La Vaca
Un relat de: SALVADOR- Compartir:
LA VACA
L’ Octavi era un habitual lector de diaris reduïts que repartien gratuïtament cada matí en les boques del metro. Com sempre, va recollir el diari. Fullejar la premsa diària o escoltar els telenotícies, tant per la ràdio com per la televisió, era una tasca feixuga que podia portar conseqüències. La realitat del moment superava la ficció. Tot estava girat cap per avall. Les noticies no eren gaire engrescadores. Unes lletres enormes omplien quasi tota la primera pàgina. El suggeridor títol descrivia com gaudien les vacances uns famosos del món de la tele. Que poc tenien a veure amb l’austeritat en els moments actuals que vivia ell. La resta publicitat de poca volada. En girar el full, l’Octavi, va llegir en un racó, un encapçalament interessant En quatre ratlles l’economista, Pocapela, prestigiós professor, de diferents universitats, explicava la solució a tots aquells problemes. L’article ressaltava tres punts:
El primer, deia més o menys: que les despeses d’una persona no podien ser superiors a la meitat dels seus ingressos per poder estalviar alguns diners i, tanmateix, tenir un coixí on recolzar-se en cas de necessitat, o per fer petites inversions amb uns bons rendiments.
El segon, explicava que devíem ser respectuosos amb les opinions dels altres però, sempre tenint en compte que les decisions les prenia un mateix.
Però, el tercer era sorprenent. Proposava comprar-se un vaca.
Estranyat ho llegí diverses vegades. Tot plegat, allò podria ser una solució al seu desgavell monetari.
L’Octavi en sortir de la feina va consultar un amic corredor de borsa, perquè l’informés on posar a pencar de valent els seus estalvis. Aquell dia fou nomenat petit inversor de les més solvents empreses, de no se quants índexs borsaris. De retorn cap a casa al creuar el jardí va comprovar que la gespa necessitava una atenció especial, una retallada i tenia un bon espai per compartir. El seu magí va rememorar el tercer punt, desconcertant. Si comprava una vaca, a part de que produiria, si anava en compte, una llet de qualitat excel•lent a més a més, seria una gran retalladora d’herba. Dit i fet, les seves cabòries les va convertit en realitat.
Passat uns dies, i desprès de recórrer tota la comarca. L’Octavi encaixà la mà fortament amb un vaquer, amo del ramat més quantiós de vaques i les més guardonades de tota la contrada per la seva llet i raça tancant una venda molt profitosa pel ramader i un futur esperançador per la vaca adquirida. Aquelles jornades, contemplant ramades, foren fatals pels interessos cotitzables de l’Octavi. Les pèrdues d’una empresa puntera en desenvolupament d’una munió d’altes tecnologies, produí una caiguda mai vista en els parquets d’arreu. Les seves accions i participacions es convertiren el paper mullat. I en un acte de desesperació les envia a un moli de paper per poder-les reutilitzar.
Però, les desgracies no arriben mai soles. De retorn a casa observà un forat a la tanca del jardí. Per on la salvació i renovació de l’herba havia fugit i, en la escapolida li deixa la gespa malmesa i, tenyida de excrements. La indignació va ser gran i el desencís de no superar la crisi immens. Amb els estalvis convertits en pasta de paper, la segadora natural perduda per sempre. Tan sols, li quedava queixar-se formalment a l’autor de tan bons consells. I en una extensa carta al director va debatre a l’economista Pocapela els seus mètodes innovadors.
L’Octavi com de costum repassava la premsa gratuïta del dia i en un petit recó va veure com el prestigiós professor replicava la seva opinió. Volia dir allò que s’havia precipitar en les seves decisions o havia seguit massa al peu de la lletra aquells parers? Va topar-se amb una paperera i, allà va trobar la solució arrugà el diari i el va tirar.
L’ Octavi era un habitual lector de diaris reduïts que repartien gratuïtament cada matí en les boques del metro. Com sempre, va recollir el diari. Fullejar la premsa diària o escoltar els telenotícies, tant per la ràdio com per la televisió, era una tasca feixuga que podia portar conseqüències. La realitat del moment superava la ficció. Tot estava girat cap per avall. Les noticies no eren gaire engrescadores. Unes lletres enormes omplien quasi tota la primera pàgina. El suggeridor títol descrivia com gaudien les vacances uns famosos del món de la tele. Que poc tenien a veure amb l’austeritat en els moments actuals que vivia ell. La resta publicitat de poca volada. En girar el full, l’Octavi, va llegir en un racó, un encapçalament interessant En quatre ratlles l’economista, Pocapela, prestigiós professor, de diferents universitats, explicava la solució a tots aquells problemes. L’article ressaltava tres punts:
El primer, deia més o menys: que les despeses d’una persona no podien ser superiors a la meitat dels seus ingressos per poder estalviar alguns diners i, tanmateix, tenir un coixí on recolzar-se en cas de necessitat, o per fer petites inversions amb uns bons rendiments.
El segon, explicava que devíem ser respectuosos amb les opinions dels altres però, sempre tenint en compte que les decisions les prenia un mateix.
Però, el tercer era sorprenent. Proposava comprar-se un vaca.
Estranyat ho llegí diverses vegades. Tot plegat, allò podria ser una solució al seu desgavell monetari.
L’Octavi en sortir de la feina va consultar un amic corredor de borsa, perquè l’informés on posar a pencar de valent els seus estalvis. Aquell dia fou nomenat petit inversor de les més solvents empreses, de no se quants índexs borsaris. De retorn cap a casa al creuar el jardí va comprovar que la gespa necessitava una atenció especial, una retallada i tenia un bon espai per compartir. El seu magí va rememorar el tercer punt, desconcertant. Si comprava una vaca, a part de que produiria, si anava en compte, una llet de qualitat excel•lent a més a més, seria una gran retalladora d’herba. Dit i fet, les seves cabòries les va convertit en realitat.
Passat uns dies, i desprès de recórrer tota la comarca. L’Octavi encaixà la mà fortament amb un vaquer, amo del ramat més quantiós de vaques i les més guardonades de tota la contrada per la seva llet i raça tancant una venda molt profitosa pel ramader i un futur esperançador per la vaca adquirida. Aquelles jornades, contemplant ramades, foren fatals pels interessos cotitzables de l’Octavi. Les pèrdues d’una empresa puntera en desenvolupament d’una munió d’altes tecnologies, produí una caiguda mai vista en els parquets d’arreu. Les seves accions i participacions es convertiren el paper mullat. I en un acte de desesperació les envia a un moli de paper per poder-les reutilitzar.
Però, les desgracies no arriben mai soles. De retorn a casa observà un forat a la tanca del jardí. Per on la salvació i renovació de l’herba havia fugit i, en la escapolida li deixa la gespa malmesa i, tenyida de excrements. La indignació va ser gran i el desencís de no superar la crisi immens. Amb els estalvis convertits en pasta de paper, la segadora natural perduda per sempre. Tan sols, li quedava queixar-se formalment a l’autor de tan bons consells. I en una extensa carta al director va debatre a l’economista Pocapela els seus mètodes innovadors.
L’Octavi com de costum repassava la premsa gratuïta del dia i en un petit recó va veure com el prestigiós professor replicava la seva opinió. Volia dir allò que s’havia precipitar en les seves decisions o havia seguit massa al peu de la lletra aquells parers? Va topar-se amb una paperera i, allà va trobar la solució arrugà el diari i el va tirar.