La tristesa que viu en mi

Un relat de: Frèdia
Ell va deixar d’estimar-la i mai no va tenir el valor de confessar-li-ho. Encara era jove, ella. Plena d’esperança, era. Es refiava que el temps seria un bon aliat. Pensava que la voluntat ho podria tot. Creia que el desig es pot atiar com el foc de la xemeneia. En tindria prou amb un ventall perquè tot tornés a ser com als primers temps al seu costat.
Si tanco els ulls, encara la puc veure ara: magra, pàl·lida, agitada... En el silenci de la matinada, puc escoltar el rosari d’improperis que fa al no-res mentre mira d’amoixar les faules insomnes que la posseeixen. La noto febril, desitjosa d’un plaer que no troba entre els llençols, ni entre murs de la casa, ni entre els bastions que emparen la seva solitud. Sovint la reconec en la dolçor de les clementines, en l’olor del llessamí que omple el crepuscle de nostàlgia. I sé que és ella. La seva dolcesa d’abans s’ha convertit en una aspror que fa mal. De vegades, la sento tan a prop que pertorba el meu son. Em desperta i m’aixeca del llit i em porta fins al mirall perquè la vegi. I jo me la miro i li observo el semblant demacrat, percebo el buit que la rosega, el dolor que l’ha envellit. I no vull reconèixer que aquella dona sóc jo ni que la tristesa viu en mi.



Comentaris

  • Bell, realment bell[Ofensiu]
    Masvidal_MMIX | 16-12-2012 | Valoració: 10

    Emotiu de principi a fi, tot i que bastant trist. He empatitzat des del principi amb ella, per la sinceritat amb què està escrit. Felicitats! ^^

  • Magnífic[Ofensiu]
    Materile | 02-07-2012 | Valoració: 10

    És un relat preciós. Descrit amb tendresa, tristesa, sense recriminacions, però amb un gran dolor. Saps?, m'hi he sentit identificada, m'hi he trobat amb totes aquestes olors que tan bé descrius. Un relat curt, però intens i amb un gir al final de narrador a personatge, de tercera persona a primera.

    M'ha agradat molt. Una abraçada,

    Maria Teresa

  • Un relat colpidor [Ofensiu]
    Entremons | 01-07-2012

    de preciosa prosa poètica. M'ha agradat moltíssim, Frèdia! Felicitats!
    Aniré llegint-te i descobrint-te. :)

  • Hi trobem més poesia[Ofensiu]
    Xantalam | 09-03-2012

    en aquet text que en molts poemes, Mercè..., magnífic des del principi al final; m’ha agradat especialment el ritme pausat del narrador fent servir la tercera persona, i el final, esperat, però colpidor, amb un gir de gran efecte vers la primera persona.

    Un relat bellíssim, amb la tristor com a sentiment de fons; pertorbadora, inquietant, arrossegant la dona cap al dolor i el buit.

    Petons :))

  • Un vòrtex calmat i implacable[Ofensiu]
    franz appa | 05-03-2012

    Sublim exercici poètic en un petit (pel que fa a llargària) relat. Tot ell, aquest relat, es veu en efecte solcat per una vibració lírica que va prenent forma, exaltant-se, dominant la ment de la veu narradora i arrossegant així el lector. Com una espiral subtil però imparable, ens porta cap a dalt, o cap a baix, engolint-nos com un vòrtex calmat pero implacable. El procés de la follia del desesper, de l'abandonament, del desencís i del desamor, que empeny la narradora fins a retrobar-se amb la dissortada descrita, amb un cop enèrgic que acaba estavellant la sinuosa corba en la superfície dura i brutal d'un mirall.
    On potser també nosaltres podríem reconèixer-nos.
    Una abraçada,
    franz

  • El pas dels anys...[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 05-03-2012 | Valoració: 10

    Em va agradar molt LA NOIA DEL MINUET. Ara acabo de llegir aquest relat i sincerament l'he trobat esplèndid i complert amb poques paraules.

    Has fet una definició molt ben expressada de com pot ser que es trobi una persona, sigui home o sigui dona, al contemplar la seva imatge davant d'un mirall que no enganya i que el reflecteix tal com s'ha anat tornant al pas dels anys!

    El meu pensament però és saber descobrir a través de la imatge, la quantitat de vida i experiència que has anant recopilant fins ara i va desapareixent el pessimisme

    Moltes gràcies pel teu comentari. i moltes felicitats pel teu relat.

    Gemma

  • Un relat breu[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 04-03-2012 | Valoració: 10

    però perquè allargar-lo més si ja li has posat les paraules justes , per a descriure l'estat d'ànim que corseca a la protagonista ?
    M'ha agradat mooooooooolt, Frèdia ! Felicitats !
    Una abraçada.

  • genial[Ofensiu]
    magalo | 28-02-2012

    Un plaer llegir el que ens explica aquesta tristesa que viu en tu. Tant de bo llegint-lo se m'encomani alguna cosa bona d'un genial poema com aquest.
    fins aviat
    Marta

  • Magnífica introspecció![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 28-02-2012

    Pocs mots, els justos per a descriure tota una vida. Una vida malmesa pel desamor, aquell que florí esplèndid en el seu moment però que ha deixat d'existir. Tot s'ha fos; tot, menys la tristor. I amb la tristor hi conviu, dia rere dia, nit rere nit. El turment de la solitud, de la desesperació assossegada, serena en veure's a si mateixa. Què se n'ha fet d'aquella jove amb tast de mandarina que es desvivia per viure perquè l'amor formava part de la seva vida? Ja només queda una imatge de tristor reflectida en el mirall de la veritat.
    Excel·lent introspecció, Frèdia!
    Una abraçada ben joiosa, maca!

    Mercè

  • L'altre mirall[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 28-02-2012 | Valoració: 10

    Un relat intens. Un relat preciós d'intensitat. Un relat per a rellegir i repensar de preciosa intensitat. Una prosa poètica enriquidora, de pell de gallina roja. Ella descriu com es veu a l'altra banda del mirall, però sap que el que veu és l'inici, la roca de marbre per pulir. L'escultura sortirà. L'eina per a fer-ho és la lletra. Una meravella! Abraçades.

    Aleix

  • Jo penso[Ofensiu]
    allan lee | 28-02-2012

    que és un exercici poètic de nivell. Ens fas un retrat de la tristesa i després ens poses davant el mirall. Ho escrius amb una passió que fa emmudir de tenebra. Sembla que t'hagis tret un ropatge pesant que duies i mostres què hi perviu a sota. Segurament, sota la dona demacrada per la soledat, n'hi ha encara una altra, que coneix algun cantó de la felicitat i que viu a l'aguait de retrobar-la. Tota la meva admiració i sentiment per aquestes lletres que m'han fet tremolar.

    a

  • Troba la bellesa també al mirall[Ofensiu]
    Mena Guiga | 28-02-2012 | Valoració: 10

    La bellesa amb B. Que hi és. Alguna cosa fa que un vel la tapi. És el nostre estat d'ànim. Hi ha dies i hi ha moments. De durs i de no tant. I també de genials. Aquests són els que la personatge del relat, si vol, pot entrenar-se a trobar. Hi són. La manera d'escriure i de triar els mots ho evidencien.
    El mirall mostra el que tu hi vols veure. La realitat es pot presentar de molt diverses maneres i està bé saber que podem escollir, en un grau prou elevat, quina escollim.
    Un petó de núvol de cotó!

  • ets una mestra...[Ofensiu]
    joandemataro | 28-02-2012 | Valoració: 10

    del relat, al menys per mi frèdia. La riquesa de vocabulari, la mestria en la descripció, fa de tot plegat un plaer llegir-te. Sumant que el contingut és una invitació a la reflexió... doncs genial

    abraçades frèdia
    joan

Valoració mitja: 10