La travessa

Un relat de: Joan Gausachs i Marí

EN JULIÀ, per anar a treballar, cada dia, agafava el transport públic, el metro, a la mateixa hora: les 8 del matí. Era molt metòdic, en sortir de casa anava a la cafeteria que hi havia a la cantonada, i es prenia un cafè ben carregat, per compensar el descafeïnat que tots els dies li preparava la seva dona.
Al mateix xamfrà hi tenia l'entrada de metro. En el vestíbul hi havia el quiosc en que, cada dia, comprava el diari que el venedor li doblegava, amablement, per la meitat, mentre somrient li desitjava un:
-Bon dia, senyor Julià.
Al qual ell contestava
-Bon dia, bon dia tingui, senyor Pere... punyetes!
Cada dia igual. La mateixa broma. Feia tants anys que es coneixien. Tots dos havien viscut sempre en el mateix barri. Els dilluns, però, hi anava una mica més d'hora per poder parlar de futbol, tot comentant la travessa que feien a mitjans de setmana i que no "cursaven" mai... i si no hi guanyava una mica de temps podria fer tard a la feina. Bé, fer tard, fer tard, no en feia mai; com a norma arribava una mitja hora abans per poder donar una mirada al diari. Dins el metro, amb el moviment, les lletres li ballaven una mica.
Així que deixava el quiosc desdoblava el diari, no li agradava que el plec quedés massa marcat i l'arquejava en sentit vertical sense estrènyer gens. En Julià, amb tants anys d'amistat amb en Pere... punyetes, mai va gosar a dir-li que no el doblegués, el diari, que després no el podia fullejar bé.
Aquest any però, les converses dels dilluns cada vegada eren més curtes. La temporada que portava "el club dels seus amors" no donava per gaires alegries i no era cosa de discutir massa.
Aquest dilluns, en Julià, es trobà que el seu amic no estava darrere el taulell.
-Maria, què passa alguna cosa?
-No, no passa res, Julià -contestà l'esposa d'en Pere-. Ja saps com és, en Pere... Està amargat pel resultat d'ahir i m'ha dit que ja vindria més tard... que anava a escampar la boira...
-Vaja! Si que s'ho pren seriosament.
-Es que... veuràs Julià -continuà la Maria en to confidencial-. En Pere... tu, ja el coneixes. S'exalta molt, i ahir després del desastre de partit, va començar com sempre: No tenen vergonya! És immoral que guanyin... no, que guanyin no, és immoral que cobrin el que cobren! L'únic que senten són els colors... però, només el color... el color dels diners!
-Maria -la va interrompre en Julià-. Aquests comentaris, en el que va de temporada, els hem fet mil i una vegades...
-Sí, sí! Ja ho sé! Perquè a casa, com aquell qui diu, repeteix la conversa que té amb tu... i d'altres clients...
-I doncs! Què passa aquesta vegada que li ha agafat tan fort?
-Julià, Julià... és que aquesta vegada...

-·- o O o -·-

En Julià baixava curosament les escales del metro. Sempre les baixava agafat a la barana, no li agradava notar la inseguretat que tenia quan l'avançaven per dreta i esquerra.
El vagó en que va pujar anava bastant ple. Va mirar de posar-se el més còmode possible i al mateix temps protegir el seu diari de probables aixafaments.
Llavors es va dedicar a contemplar, com quasi cada dia, la resta de passatgers. N'hi havia uns quants, que pràcticament els veia cada dia: Aquell senyor gras, que cada dia treia el talla-ungles i feia tres passades netejadores per cada dit, com un ritual; aquelles tres nenes que sempre reien; el jove del maletí i les ulleres fosques, ulleres que portava tot l'any... Com s'hi devia veure?; la senyora, de mitjana edat, encara força atractiva, que cada dia llegia una novel·la... que pel control que portava les devia llegir amb força rapidesa...
De sobte deixà de fixar-se en les persones. De sobte recordà el que li havia dit la Maria, la dona d'en Pere...
-Julià, Julià... és que aquesta vegada... La travessa, que feu, no la va tirar!
Què hauria volgut dir, la Maria, amb aquest "no la va tirar"? Que no la va tirar, voldria dir... llançar? Que no la va llançar a la paperera? Voldria dir... que la va cursar? Si la va cursar... si la va cursar... això podria significar... que possiblement, possiblement tingués premi! No, no podia pensar això d'en Pere. En Pere no va llançar la butlleta, l'ha comprovat i segurament "hauria" tingut premi... Això... això és el que l'ha trasbalsat.
Julià, era molt, molt metòdic. Ara, quan arribaria al despatx, el primer que faria seria comprovar, com cada dilluns, la travessa que portava a la cartera, degudament segellada, i que sempre feia, per si de cas.
Si resultava premiada... si resultava premiada! Quina alegria tindria en Pere!




Comentaris

  • Molt bo!![Ofensiu]
    Materile | 09-12-2011 | Valoració: 10


    Uau, volia anar a dormir i els teus contes m'han enganxat, i és clar, ara t'he de fer un petit comentari. Si passo de puntetes sense fer-ho em semblarà com si t'hagués traït, així que:

    Un conte boníssim!!!! amb intriga i tot... No entenc que no te'l premiessin.

    Felicitats!!! Ja està tot dit; tu m'entens, oi?

    Una abraçada,

    Maria Teresa

  • Aques no te l'he comentat i avui és escaient.[Ofensiu]
    JOANPG | 15-01-2009 | Valoració: 10

    Fi, irònic, humà, intrigant...
    Però quina delicia la teva manera d'escriure.
    Ets únic amb aquests relats entranyables de la vida diaria que transformes en novela de gran autor.
    Felicitats de tot cor i també per l'aniversari.

    El teu amic Joan.

  • Moltes felicitats: feliç dia d'abans del teu aniversari!![Ofensiu]
    Tere SM | 14-01-2009


    Felicitats, Joan!

    Ja has deixat el doble sis!


    pastís d'aniversari

  • Felicitatsssssss![Ofensiu]
    Xantalam | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • M'ha agradat[Ofensiu]

    Abans que res gràcies pel teu comentari del meu conte Infidelitat, celebro que t'hagi enganxat.

    M'ha agradat la manera que tens d'escriure, força descriptiva, de manera que veus com una pel.lícula el que està passant.

    Llegiré més relats teus.

    No t'he valorat perquè se'm fa difícil posar una nota a altres relats.

    Arreveure

    Clara

  • La veu que narra...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 27-09-2008 | Valoració: 10

    els personatges per força ha de ser la mateixa perquè és impossible no descobrir-la darrera l'humor soterrat i l'ironia fina que va desprenent a través de les paraules. M'ha agradat aquest Julià meticulós que ves a saber si al final donarà una sorpresa.
    Una abraçada

  • Molt ben escrit![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 02-09-2008 | Valoració: 10

    D'on treus els temes per als teus escrits? T'ho inventes o copies de la vida real?
    T'he d'agraïr el comentari que has fet del meu últim relat humorístic. Preguntes si és espontani o currat. Doncs és currat però, per una altra banda, jo m'expresso així, de manera bastant espontània. Ara, els fets que conto són sempre reals, no sé inventar-me res.
    Petons

  • Final obert[Ofensiu]
    Unaquimera | 24-06-2008

    Ja veus, Joan: avui t'he descobert com autor a Relats i avui m'he llegit, d'una taca, TOTS els relats que has presentat a concurs! jajaja!
    La veritat sigui dita, he obert el relat perquè m'ha atret la ironia de la bona que gastes tant a la teva biografia com a la introducció als textos. M'agrada la sorna ben portada: em fa somriure i em sembla una mostra d'intel·ligència.

    El teu relat també ho trobo ben narrat, tot i que el final no resolt em deixa intrigada, amb dubtes... Que m'ho pots dir, ni que sigui a cau d'orella, si va resultar premiada? si ho fas, gràcies per endavant!

    Ah! i moooltes felicitats! Espero que estiguis passant un dia bo de debò... o al menys, tal com tu desitgis que sigui!
    Una abraçada de celebració,
    Unaquimera

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

110 Relats

1172 Comentaris

139210 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.