LA TRAMPA

Un relat de: francesca
En Tonet caminava amb dificultat, arrosegant els peus. Les fiblades al cap el perseguien nit i dia. Es va deixar caure davant d'aquella pantalla plena de números i lletres. No entenia res. Sort d'aquell angelet que li havia tret un paperet d'una màquina expenedora. L'angelet el va acompanyar a la sala d'espera. No trigaràn a cridar-lo, li va dir. En Tonet mirava la pantalla i aquell paperet, intentant desxifrar una formula magistral amagada, però com més el mirava menys entenia res.
—Antonio Llobateres? —va preguntar una mossa jove, mirant a dreta i esquerre.
—Digui'm Tonet. Van ser els franquistes qui em van canviar el nom sense permís, però jo sóc i sempre seré el Tonet.
El metge revisava els resultats de les últimes proves quan en Tonet va entrar.
—Ha vingut sol?
—Si. És que tenia que portal algú?
—No, però si te dona, fills o germans, potser fora bo que vingués acompanyat.
—No en tinc de familia. Només els amics de la partida de les cinc de la tarda, el Quimet i el Tomàs. Vol que els avisi? —va preguntar irònicament
—No cal —va contestar amb un somriure. —Com es trova?
—vell, cansat, dolorit i amb unes fiblades que m'acompanyen a tothora. Ja han trobat que tinc?
—Si, un glioblastoma de grau quatre
—Te alguna paraula que pugui entendre? Vaig anar poc a escola, sap?
—Cancer al cervell
—Te arreglo?
—Em sap greu, però no en te. Podem paliar el dolor amb tractament i tal vegada allargar-li una mica la vida, però l'hauriem d'ingressar.
—I perdrem la partida de les cinc de la tarda amb el Quimet i el Tomàs? Això si que no!
—Quan temps em queda?
—Sense tractament potser una setmana, un mes.... És dificil de determinar
En Tonet va sortir de la consulta i va mirar el sol, els núvols, els arbres, els nens corre a munt i a vall, les parelles besar-se i el rellotge. Faltaven deu minuts per les cinc.
—Que t'ha dit el metge Tonet? —va preguntar el Tomàs
—Que d'aqui una setmana o un mes em marxarà el dolor i les fiblades —va contestar robant una carta d'amagat
—Tonet! ja estas fotent trampa!

Comentaris

  • Al mal temps, bona cara![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-02-2018 | Valoració: 10

    Renoi, quin relat més entrañable! Malgrat la duresa del context, et felicito pel toc d'humor del final. Millor agafar-s'ho així! Fa pensar, però. Una forta abraçada, Francesca.

    Aleix

l´Autor

francesca

3 Relats

2 Comentaris

2431 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor