Cercador
LA TORRE PARDALERA DE GRANOLLERS
Un relat de: Antonio Mora VergésRetratava la casa de numero 34 del Carrer del Rec a la tornada de la IV Ballada Country a la Plaça de la Porxada.
Curiosament no hi ha dades de l’arquitecte i/o mestres d’obres que aixecava aquest edifici de senzilla bellesa. A Can Jonch es dubta entre dos dels primers espases d’aquella època Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965), i Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937). Sou pregats de facilitar-nos aquesta dada a l’email coneixecatalunya@gmail.com
Reproduïm de la descripció tècnica : Casa aïllada, en cantonada, de planta baixa, pis i golfes, amb coberta composta de teula àrab acabada en un potent ràfec recolzat en mènsules. Les façanes, planes, estan estucades i pintades i es troben recolzades en un sòcol de pedra que enllaça amb el sòcol de la tanca del jardí. La façana principal, que dona al carrer del Rec, està composada simètricament segons tres eixos, amb buits de proporció vertical. Els d'arc pla estan emmarcats amb un fi guardapols, protegits per persianes de llibret mòbil o de corda. A l'eix central, sota la imposta del segon forjat hi ha un esgrafiat de dibuixos geomètrics que incorpora la grafia "TORRE PARDALERA". En la planta baixa destaca la portalada d'arc de punt rodó, emmarcada amb clau i element esculturat. Els buits de planta baixa estan emfasitzats per un balcó corregut protegit amb barana de ferro que presenta dibuixos geomètrics propis del llenguatge noucentista. Per fi, en la planta de golfes hi ha una arqueria de tres arcs de punt rodó. La horitzontalitat queda emfasitzada per les impostes perimetrals a nivell de forjat (CUSPINERA et alií, 2001).
El tram inicial de l'antic camí de Bellulla - antic Santuari Marià, actualment de propietat particular, que esperem poder retratar algun dia. Reiterem aquí la nostra petició- , ara conegut com la Carretera de Caldes, era aquest carrer del Rec.
Granollers s’hauria de plantejar fer divulgació del seu patrimoni.
Curiosament no hi ha dades de l’arquitecte i/o mestres d’obres que aixecava aquest edifici de senzilla bellesa. A Can Jonch es dubta entre dos dels primers espases d’aquella època Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965), i Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937). Sou pregats de facilitar-nos aquesta dada a l’email coneixecatalunya@gmail.com
Reproduïm de la descripció tècnica : Casa aïllada, en cantonada, de planta baixa, pis i golfes, amb coberta composta de teula àrab acabada en un potent ràfec recolzat en mènsules. Les façanes, planes, estan estucades i pintades i es troben recolzades en un sòcol de pedra que enllaça amb el sòcol de la tanca del jardí. La façana principal, que dona al carrer del Rec, està composada simètricament segons tres eixos, amb buits de proporció vertical. Els d'arc pla estan emmarcats amb un fi guardapols, protegits per persianes de llibret mòbil o de corda. A l'eix central, sota la imposta del segon forjat hi ha un esgrafiat de dibuixos geomètrics que incorpora la grafia "TORRE PARDALERA". En la planta baixa destaca la portalada d'arc de punt rodó, emmarcada amb clau i element esculturat. Els buits de planta baixa estan emfasitzats per un balcó corregut protegit amb barana de ferro que presenta dibuixos geomètrics propis del llenguatge noucentista. Per fi, en la planta de golfes hi ha una arqueria de tres arcs de punt rodó. La horitzontalitat queda emfasitzada per les impostes perimetrals a nivell de forjat (CUSPINERA et alií, 2001).
El tram inicial de l'antic camí de Bellulla - antic Santuari Marià, actualment de propietat particular, que esperem poder retratar algun dia. Reiterem aquí la nostra petició- , ara conegut com la Carretera de Caldes, era aquest carrer del Rec.
Granollers s’hauria de plantejar fer divulgació del seu patrimoni.
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5430734 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ