Cercador
LA TORRE MALAGRIDA. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Melcior Badosa Torras retratava la façana de la casa que va ser de l’olotí Manuel Malagrida Fontanet (1864-1946) que als 23 anys marxà a Paris on es familiaritzà amb la industria del tabac. Tres anys més tard emigraria a l’Argentina on fundà la fàbrica “Cigarrillos París” , la primera en aquell país. Un cop enriquit tornà a Europa i s’establí al Passeig de Gràcia de Barcelona, on l’arquitecte Joaquim Codina i Matalí (? - Barcelona 1910) li projectà un habitatge modernista amb clares reminiscències americanes.
L’any 1916 inicià la renovació urbanística de la seva ciutat natal projectant l’eixample, una ciutat jardí a l’estil anglès, aquesta renovació artística fou iniciada per l’arquitecte municipal Joan Roca i Pinet ( Girona, Gironès, aprox. 1888 —Girona, Gironès, 1970 ) i acabada el 1925 per Josep Esteve Corredor (Girona, 1896-1965)
Curiosament encarrega la "Torre Malagrida" que s'hi féu construir l’any 1920 en estil noucentista, a l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó (Barcelona, 16 de maig de 1862 - 29 de novembre de 1940 ).
Manuel Malagrida rebé diferents distincions -Gran Creu d’Isabel la Catòlica, Orde de Carles III…- .
L’any 1957 fou declarat Fill Il•lustre de la ciutat d’Olot
L’edifici, remodelat l’any 1994 – no trobava les dades del tècnic responsable, que ens agradarà rebre a l’email coneixercataunya@gmail.com ) , es va adaptar per a ser utilitzat com a alberg juvenil.
http://www.xanascat.cat/showhostel.tjc?id=237&index=15
L’any 1916 inicià la renovació urbanística de la seva ciutat natal projectant l’eixample, una ciutat jardí a l’estil anglès, aquesta renovació artística fou iniciada per l’arquitecte municipal Joan Roca i Pinet ( Girona, Gironès, aprox. 1888 —Girona, Gironès, 1970 ) i acabada el 1925 per Josep Esteve Corredor (Girona, 1896-1965)
Curiosament encarrega la "Torre Malagrida" que s'hi féu construir l’any 1920 en estil noucentista, a l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó (Barcelona, 16 de maig de 1862 - 29 de novembre de 1940 ).
Manuel Malagrida rebé diferents distincions -Gran Creu d’Isabel la Catòlica, Orde de Carles III…- .
L’any 1957 fou declarat Fill Il•lustre de la ciutat d’Olot
L’edifici, remodelat l’any 1994 – no trobava les dades del tècnic responsable, que ens agradarà rebre a l’email coneixercataunya@gmail.com ) , es va adaptar per a ser utilitzat com a alberg juvenil.
http://www.xanascat.cat/showhostel.tjc?id=237&index=15
l´Autor
6914 Relats
1201 Comentaris
5425071 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS