Cercador
LA TORRE DE L’AMO DE LA COLÒNIA DE L’AMETLLA DE CASSERRES, DITA ANYS ENRERE COLÒNIA MONEGAL. EL BERGUEDÀ
Un relat de: Antonio Mora VergésL’Alexandre Soler i March (Barcelona, 1874 - 1949) fou l’autor del bell edifici de l’actual església del Roser de la Colònia de l’Ametlla de Casserres, coneguda en algun moment com la Colònia Monegal.
No hi ha cap dada que contradigui la presumpció – per altra part del tot lògica - que el Josep Monegal i Nogués (Barcelona, 9 de juliol de 1854 — 29 d'abril de 1931), confies la construcció de la Torre de l’Amo, al mateix arquitecte al que havia confiat la construcció de la Casa del Senyor, oi ?.
La descripció ens diu ; torre als quatre vents de planta quadrada, construïda damunt la roca en una zona que domina tot l'espai de la colònia. Consta de planta baixa i dos pisos, el segon dels quals és a la sota coberta de mansarda i pissarra. Destaca la torre de secció circular i teulada cònica adossada a la façana nord-oriental amb la data de construcció.
Un mur perimetral tanca tot el conjunt.
De fet, hi ha la presumpció iuris tantum de que el disseny total de la colònia sigui obra de l’Alexandre Soler i March (Barcelona, 1874 - 1949).
M’explicava el Manel Peréz Galdan, que l’actual propietària és una jutgessa.
No hi ha cap dada que contradigui la presumpció – per altra part del tot lògica - que el Josep Monegal i Nogués (Barcelona, 9 de juliol de 1854 — 29 d'abril de 1931), confies la construcció de la Torre de l’Amo, al mateix arquitecte al que havia confiat la construcció de la Casa del Senyor, oi ?.
La descripció ens diu ; torre als quatre vents de planta quadrada, construïda damunt la roca en una zona que domina tot l'espai de la colònia. Consta de planta baixa i dos pisos, el segon dels quals és a la sota coberta de mansarda i pissarra. Destaca la torre de secció circular i teulada cònica adossada a la façana nord-oriental amb la data de construcció.
Un mur perimetral tanca tot el conjunt.
De fet, hi ha la presumpció iuris tantum de que el disseny total de la colònia sigui obra de l’Alexandre Soler i March (Barcelona, 1874 - 1949).
M’explicava el Manel Peréz Galdan, que l’actual propietària és una jutgessa.
l´Autor
6914 Relats
1201 Comentaris
5428667 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS