La torre de Babel

És una forma molt original de barrejar humor i història la teva. És con fotre's un xic de tot allò que els que han ostentat el poder al llarg del temps han volgut que aprenguéssim com a paraules supremes i així poder dominar-nos. En quan a la Torre de Babel cal que se sàpiga que és una fabulació humana i més mentida encara que Jehovà fes confondre els idiomes. La qüestió de les llengües és una qüestió d'ego, i de que en cada territori es desenvolupà, segons la idiosincràsia de llurs habitants, una modalitat distinta de llenguatge. O sigui, res a veure amb qüestions religioses o coses per el estil. En un començament hi hagué un idioma únic i aquest idioma original amb el transcurs del temps s'anà desvirtuant fins arribar a la gran diversitat d'idiomes actual. Primer fou un llenguatge de senyes i a mesura que la ment anà creat el neocòrtex, la ment analítica, on rau el pensament abstracte, començà a crear un idioma, però ja vocal. O sigui, Començà els dibuixos a les cavernes, tot seguit una forma d'escriptura i en acabat es creà l'idioma que ja no era gutural, sinó com el coneixem ara. Salut, Nil.

Me n'alegro, Sr. Garcia.
Gràcies per llegir el relat i deixar un comentari.
Carme.

A mo tembé m'ha fet riue.

M'alegro que el relat t'hagi fet riure! Posar un somriure al lector és el que persegueixo :-)
Moltes gràcies M.Teresa pel teu comentari. Una abraçada.
Carme.

Que bé, ja en sabem l'origen. M'agrada l'humor, però no és el meu fort!
Aquest és un humor molt actual, encara que la construcció sigui antiga. Una veritable obra d'art!
M'ha agradat i m'ha fet riure!!!
Una abraçada,
Materile


Maria Teresa Galan