La torre de Babel

Un relat de: Carme_
Volien construir un edifici gegantí, de proporcions bíbliques. Seria com una ciutat en vertical. Així, si queia un aiguat com els que baixen per les nostres rieres a la tardor arrossegant cotxes, ningú es mullaria ni un pèl. I començaren a construir.

Els paletes es cagaven en tot (inclòs el Creador), perquè encara no hi havia ascensors i els tocava pujar a peu tot el material. Al no existir el Tribunal Suprem, no els castigaven per delicte d'odi i per això Déu decidí aplicar (mai millor dit) la justícia divina: va confondre el seu parlar dividint-lo, amb l'objectiu que deixessin de col·laborar i abandonessin l'obra.

Llavors algú va ser més espavilat i es va afanyar a inventar la llengua de signes per seguir-se comunicant. No, els molts idiomes no van ser el motiu que va aturar el creixement de la torre. Va ser la revolta dels obrers protestant per les condicions laborals precàries organitzats en comitès de defensa dels rebentats, altrament anomenats CDR. Lluitaven i feien sentir la seva veu expressant el descontentament amb uns petits dibuixos -perquè tothom els entengués- sobre papirs que enganxaven a les parets: un braç mostrant el bíceps, una cara regalimant gotes de suor, una expressió d’ira... Sí, van crear les primeres emoticones!

Bé, podria seguir explicant-vos anècdotes d’aquell temps i comprovaríeu que, a Babel, van ser uns avançats al seu temps.

Comentaris

  • Babel.[Ofensiu]
    Nil | 26-11-2018 | Valoració: 10

    És una forma molt original de barrejar humor i història la teva. És con fotre's un xic de tot allò que els que han ostentat el poder al llarg del temps han volgut que aprenguéssim com a paraules supremes i així poder dominar-nos. En quan a la Torre de Babel cal que se sàpiga que és una fabulació humana i més mentida encara que Jehovà fes confondre els idiomes. La qüestió de les llengües és una qüestió d'ego, i de que en cada territori es desenvolupà, segons la idiosincràsia de llurs habitants, una modalitat distinta de llenguatge. O sigui, res a veure amb qüestions religioses o coses per el estil. En un començament hi hagué un idioma únic i aquest idioma original amb el transcurs del temps s'anà desvirtuant fins arribar a la gran diversitat d'idiomes actual. Primer fou un llenguatge de senyes i a mesura que la ment anà creat el neocòrtex, la ment analítica, on rau el pensament abstracte, començà a crear un idioma, però ja vocal. O sigui, Començà els dibuixos a les cavernes, tot seguit una forma d'escriptura i en acabat es creà l'idioma que ja no era gutural, sinó com el coneixem ara. Salut, Nil.

  • Objectiu aconseguit[Ofensiu]
    Carme_ | 26-11-2018

    Me n'alegro, Sr. Garcia.
    Gràcies per llegir el relat i deixar un comentari.
    Carme.

  • Riure[Ofensiu]
    SrGarcia | 23-11-2018

    A mo tembé m'ha fet riue.

  • Gràcies[Ofensiu]
    Carme_ | 21-11-2018

    M'alegro que el relat t'hagi fet riure! Posar un somriure al lector és el que persegueixo :-)
    Moltes gràcies M.Teresa pel teu comentari. Una abraçada.
    Carme.

  • L'origen[Ofensiu]
    Materile | 21-11-2018

    Que bé, ja en sabem l'origen. M'agrada l'humor, però no és el meu fort!
    Aquest és un humor molt actual, encara que la construcció sigui antiga. Una veritable obra d'art!
    M'ha agradat i m'ha fet riure!!!
    Una abraçada,
    Materile


    Maria Teresa Galan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Carme_

Carme_

29 Relats

75 Comentaris

11551 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:

Twitter: @carme_tuit

Blog Petites Històries: http://petiteshistories.wordpress.com