La tomba sense nom (Als desapareguts)

Un relat de: Atticus
Els mateixos que honren al seus morts,
ens neguen la llibertat del dol.

Una guerra ens separa,
una guerra que interessa continuar.
Vestim l'ànima dels nostres familiars,
de nostàlgia, sang i records.

Sang, morta per la mà que corromp,
pel bes de judes,
per l'odi viu.
Sang morta, ara és pols.

Esclats de plors, flor marcides,
en la tomba, on no, descansa l'avi.
Cor ferit de mort,
el diable sant
ens traïx amb miratges.

I mai arribes a casa,
lluny de nosaltres el teu cos es podreix.
La distancia s'ha convertit en un infern,
i em desvetla totes les nits.

El rostre d'este turment,
vagabundeja entre els cadàvers anònims.
Sense nom, oblidada,
una làpida busca un mort que li done sentit.

Maleits!! desgraciats!! degenerats!!
El silenci dels submisos vos empara.
Però, el silenci és fràgil,
un colp de veu, una voluntat, una determinació,
i el món canvia.

Comentaris

  • uns bons versos atticus...[Ofensiu]
    joandemataro | 29-11-2013 | Valoració: 10

    rotunds i colpidors, plens de força... un crit d'indignació

    et felicito, bona feina !
    salutacions des de mataró
    ;-) joan

  • Que descansen els cossos en la seua llar[Ofensiu]
    Atticus | 29-11-2013

    Tan difícil és tornar els cossos de les víctimes, tan difícil el seu descans, a ells i elles els dedique el poema i als seus familiars.

l´Autor

Foto de perfil de Atticus

Atticus

40 Relats

88 Comentaris

31943 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Ressenya biogràfica:
Vaig nàixer en 1977 natural d'Albalat de la Ribera (Ribera Baixa). En nàixer en plena transició un sentiment de rebel·lia m'ha acompanyat fins ara. És un sentiment que m'avisa quan m'acomode. Fill de família humil. M'educaren amb companyia del respecte, la responsabilitat, el patiment i l'amor. Vaig adquirir una consciència de classe obrera de la qual estic orgullós. Autodidacta, expert en fracassos víctima de la crisi que començà el 2007. Aturat discontinu obligat a madurar i prioritzar en què hauria d'invertir el temps. Saps, que no vols i el catàleg de necessitats es fa més curt. Vaig comprendre que els valors humans es perden molt fàcilment en acomodar-se. Membre de la Nova muixeranga d'Algemesí he estat col·laborador del periòdic gratuït Riberanews, he escrit almenys una dotzena poemes i relats breus per a llibrets de falles de Gandia, sobretot per a la Falla el Mosquit i un tant del mateix en la revista Cultural Bagant de l'Associació Frederica Montseny. Publicat tinc un poemari: SOMNIOPÀTIC.
Lliure pensador sense bandera, però sí, amb arrel.

https://www.verkami.com/projects/19223-somniopatic-la-preso-de-la-poesia-profana