La Tomba KV64 -El Faraó Negre- I

Un relat de: Dorian

I

"T'ho estic dient, és impossible! Ha de ser la tomba d'un noble o d'un visir, potser d'un funcionari benestant i snob, es impossible que sigui la tomba d'un altre faraó..." L'autor de la frase anterior es un jove britànic, alt i de cabell ros, vestit adequadament per el desert amb pantalons curts, armilla plena de butxaques inútils i gorra d'explorador. L'hi parla amb vehemència a un vellet vestit amb túnica i turbant blanc que deixa veure un rostre de color de cafè torrat i s'escolta al jove assentint lentament. Aquest torna a parlar "Mira Ali, aquí tinc la llista de tombes..." indica al vellet amb el dit un paper que s'ha tret d'una de les milers de butxaques "Fixa't, KV62*, KV63...c'est fini!! The end!! El final!!" El vellet riu i parla amb una veu suau i calmada "Jove amic, jo era un noiet quan Howard Carter va trobar la tomba de Tutankhamun, jo mateix i el meu pare treballàvem picant pedra per a aquells occidentals altius i avorrits que havien decidit foradar el desert per entretenir-se... Doncs bé, ningú creia que existís la tomba de Tutankhamun, ni tant sols el mateix Lord Carnarvon que finançava al jove Carter... Doncs tots creien que aquell estúpid americà, Davis, havia descobert totes les tombes de Ta-sekhet-ma'at... I saps quantes en va trobar? No més de quaranta!! I el número ha anat pujant fins a seixanta tres... Perquè no seixanta quatre? O setanta?" El jove es treu la gorra i s'asseca el front suat que es mescla amb la sorra i fa un fang desagradable "Fàcil!! No queden faraons!! Ramses IV, Tutankhamun, Amenhotep... Si això es efectivament una tomba sens dubte no es de la reialesa amic, aquets arqueòlegs han venut la pell de l'ós abans de caçar-lo..." El vellet torna a riure front la seguretat del seu jove company "Vosaltres occidentals sempre tant segurs i confiats... Sigui com sigui dintre de poc sabrem la veritat, mira, per aquella polseguera dedueixo que arriba el funcionari del Servei d'Antiguitats per inspeccionar l'entrada i donar el permís als europeus per obrir-la..."

La Vall dels Reis a Tebes es un erm paratge, com si un riu s'hagués assecat de sobte i hagués deixat la seva empremta en mig de muntanyes de sorra i pedra, tot presidit per el cim de l'Al-Qurn, com un germà assedegat del mont Fuji de Japó, imponent figura en l'horitzó que recorda a la forma de les piràmides de Keops. Un oblidat braç del Nil, eixugat d'antuvi, que va perdre la batalla contra el desert i reclama que se'l recordi. Allà i romanen dormint, o per ser honestos i romanien, nombrosos faraons i nobles de diverses dinasties. Els primers en excavar-hi foren francesos, sota l'àguila napoleònica i els britànics, aquets últims quan tenien el protectorat del país. I abans que tots aquests, els murris lladres i profanadors de tombes. Usualment les excavacions eren finançades per mans privades, les quals pagaven la mà d'obra primordialment local que, durant hores i sota un sol de justícia excavava i remenava la terra en cerca de les cambres de la reialesa egípcia, fastuoses i secretes construccions construïdes per obrers no molt diferents dels que ara les desenterraven, destinades a garantir la comoditat del monarca al regne dels morts. Tot això per plaure a la aristocràcia europea -anhelant d'exotisme- i als museus europeus contemporanis... Oh, és clar!! I per saber mes d'una cultura antiga i fascinant. Evidentment les autoritats egípcies varen treure profit en forma d'administrivització i funcionarització de l'arqueologia i egiptologia. Ningú remenava terra egípcia sense un permís pertinentment pagat, cap tomba s'obria o es batejava sense el seu vistiplau. Si els occidentals tenien tanta fam de remenar necròpolis, que ho paguessin.

I aquí ens trobem, entre les tombes KV62 i KV63, on unes ondulacions en el terreny van despertar la curiositat d'un egiptòleg noruec que, entusiasta, va proclamar la troballa d'una nova tomba reial. El Departament de cultura noruec va facilitar els diners, es va procedir a desenterrar l'entrada i, com tot espectacle, ara es reunien munions de curiosos, premsa, turistes i habitants locals, en expectant tensió, com el nen abans d'obrir el regal de Nadal que espera el permís del pare o la mare. Els nostres dos amics s'han perdut entre la massa de caps i cossos suats, flashos fotogràfics que capten l'encaixada de mans entre l'arqueòleg i el funcionari somrient i encorbatat. Tot llest. Sigui o no la tomba d'un Faraó els cors s'encongeixen en espera de que les maces trenquin el segell. Curiosament no s'han trobat inscripcions a l'exterior o jeroglífics que indiquin qui hi ha allà dins. No obstant, i per joia del noruec, no hi ha signes de que la tomba hagi estat profanada per àvides mans. L'arqueòleg saluda amb la mà a tots els rostres perlats i s'endinsa en les ombres del temps amb la seva eina. El segueix el funcionari egipci, gras i amb bigoti, que duu dos rodals de suor a cada banda i culmina la processó un altre nòrdic, que es murmura és un representant del govern noruec que vol certificar l'èxit de l'inversió. Passen els minuts. Del silenci inicial, solemne, es passa a un xiuxiueig nerviós. Tornem a trobar als dos amics que varen deixar en conversa "Perquè creus que tarden tant Ali? Una altre maledicció?" El vellet, que per extraordinari que sembli no sua en absolut, es mira al jove abans de contestar "Les malediccions les varen inventar els assaltadors de tombes d'aquí per foragitar als occidentals ingenus i quedar-se ells amb el botí..." "Ohh...Ali, tu sempre tant poc romàntic... Es curiós, potser el mur que feia de segell era mes gruixut del que creien..." El jove es mira el rellotge "Ja porten mitja hora... Es molt estrany" Llavors el noi observa com tots els locals, la majoria obrers que varen participar en la descoberta, comencen a parlar entre ells, amb rostres pintats de preocupació i angoixa. Alguns marxen, lentament, mirant enrere amb desconfiança. "Ali! Que fan?" "Ah! Res, murmuren com velles porugues sobre antigues malediccions... Sobre el faraó negre. Tonteries, histories de velles i lladres, no facis cas" Els ulls del jove anglès s'il·luminen "El faraó negre!! Explica! Amb mi no et valdrà el secretisme místic que et serveix amb els turistes... Sona interessant, espera, en prendré notes per al National Archaeology... Separem-nos d'aquesta munió per estar mes tranquils..." El jove i l'ancià varen dirigir-se a l'ombra d'una tenda buida i s'assegueren. El britànic treu d'una butxaca una petita llibreta i un llapis i espera el relat de boca del vellet egipci "Com agraden als occidentals aquests contes per atemorir nens... Molt bé, d'acord:

Llest el llapis? Endavant llavors... Com saps l'antic Egipte tenia com a enemics, a banda dels bàrbars, als perses, assiris i etíops. Els dos últims van assolir momentàniament el poder en dos períodes breus que no taquen el domini general dels faraons dinàstics. Els perses van aconseguir controlar Egipte de 343 a 332 abans del vostre Crist arrel de la derrota de Nectaneb II front Artaxerxes III, que posà fi a les dinasties egípcies. Doncs bé... A Artaxerxes III el va seguir Alexandre Magne i Ptolomeu. No obstant es diu, i aquí comença l'historia de velles i bruixes, que va existir en un període indeterminat l'ocupació del país per part de certa raça exògena i remota.... " "Raça exògena i remota!!" va exclamar el jove, escrivint a tota presa... "...es parla d'individus de pell profundament negra, com la tinta, i revinguts, estrafets, horribles als ulls. Esgarrifaven als egipcis que els van oposar resistència. Sembla que provenien de l'Oest, però no eren nòmades sinó que varen arribar a Egipte en una estranya i desconeguda peregrinació que la seva maleïda raça feia cada tres-cents anys... Venceren als defensors i es van instal·lar al llarg de l'Alt i el Baix Nil.


*KV=Kings' Valley

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Dorian

201 Relats

101 Comentaris

120036 Lectures

Valoració de l'autor: 9.39

Biografia:
"Milions son condemnats a una encara més fosca condemna que la meva, milions es revolten silenciosament contra el seu destí. Ningú coneix quantes revolucions a banda de les polítiques fermenten en les masses de gent que poblen la Terra."

"...human beings must love something, and, in the dearth of worthier objects of affection, I contrived to find a pleasure in loving and cherishing a faded graven image, shabby as a miniature scarecrow. It puzzles me now to remember with what absurd sincerity I doted on this little toy, half fancying it alive and capable of sensation."

-Currer Bell

"Soc la més eminent de les persones. I la més indigna"

-Mao Zedong

"The art of life is the art of avoiding pain"

-Thomas Jefferson

"It is a curious object of observation and inquiry, whether hatred and love be not the same thing at bottom. Each, in it's utmost development, supposes a high degree of intimacy and heart-knowledge; each renders one individual dependent for the food of his affections and spiritual life upon another; each leaves the passionate lover, or the no less passionate hater, forlorn and desolate by the withdrawal of his object."

-Nathaniel Hawthorne

"At eighteen our convictions are hills from which we look; at forty-five they are caves in which we hide"

-F.Scott Fitzgerald

"Imanishi se hallaba obsesionado con la idea de que a menos de que llegara pronto para él la destrucción, el infierno de la vida cotidiana se reavivaría y le consumiría; si la destrucción no sobrevenía inmediatamente estaría sometido todavía más tiempo a la fantasía de que le devorara la estolidez. Era mejor verse arrastrado a una catástrofe repentina y total que carcomido por el cáncer de la imaginación. Todo ello podía deberse al miedo inconsciente a que se revelara su indudable mediocridad si no se daba fin a sí mismo sin demora."

-Yukio Mishima

"Why did his mind fly uneasily to that void, as if it were the sole reason why life was not thoroughly joyous to him? I suppose it is the way with all men and woman who reach middle age without the clear perception that life never can be thoroughly joyous: under the vague dullness of the grey hours, dissatisfaction seeks a definite object, and finds it in the privation of an untried good."

-George Eliot

" [...]It is "your" congressman, "your" highway, "your" favorite drugstore, "your" newspaper; it is brought to "you", it invites "you", etc. In this manner, superimposed, standarized, and general things and functions are presented as "especially for you". It makes little difference whether or not the individuals thus addressed believe it. Its success indicates that it promotes the self-identificacion of the individuals with the functions which they and the others perform."

-Marcuse

"[...] how the drunk and the maimed both are dragged forward out of the arena like a boneless Christ, one man under each arm, feet dragging, eyes on the aether."

-David Foster Wallace

"That's the whole trouble. You can't ever find a place that's nice and peaceful, because there isn't any. You may think there is, but once you get there, when you're not looking, somebody'll sneak up and write "Fuck you" right under your nose. Try it sometime. I think, even, if I ever die, and they stick me in a cemetery, and I have a tombstone and all, it'll say "Holden Caulfield" on it, and then what year I was born and what year I died, and then right under that it'll say "Fuck you." I'm positive, in fact."

-J.D.Salinger

“The so-called 'psychotically depressed' person who tries to kill herself doesn't do so out of quote 'hopelessness' or any abstract conviction that life's assets and debits do not square. And surely not because death seems suddenly appealing. The person in who Its invisible agony reaches a certain unendurable level will kill herself the same way a trapped person will eventually jump from the window of a burning high-rise. Make no mistake about people who leap from buring windows. The terror of falling from a great height is still as great as it would be for you or me standing speculatively at the same window just checking out the view; i.e. the fear of falling remains a constant. The variable here is the other terror, the fire's flames. And yet nobody down on the sidewalk, looking up and yelling 'Don't!' and "Hang on!', can understand the jump. Not really. You'd have to have personally been trapped and felt flames to really understand a terror way beyond falling”
― David Foster Wallace, Infinite Jest