La tieta Cèlia

Me emocionat moltisim llegint el teu relat, en cada descripció, en cada diàleg, m'ha vingut una onada de dolçor al recordar a la meva avia.
Has escrit un relat magnífic, molt tendre sens dubte, però sobretot el trobo molt real, quan utilitzes i parles sobre el mar que tan troba a faltar la tieta, la senzillesa que has empleat es converteix en bellesa.
M'has fet emocionat, sobretot cada vegada que la tieta demanava per la seva germana, la que mai pot venir a visitar-la .... aquí ja no he pogut aguantar les llàgrimes.
I el final molt encertat, saps que ? només llegir el final, us he imaginat a les dugués, passejant per la Barceloneta agafades de la mà.

Un relat preciós Lavínia, una abraçada.

Clara

Lavínia,

És un relat amb un magnetisme evident.

Els comentaris anteriors deixen ben clar la teva traça per transmetre'ns sentiments bellíssims, de nou.

Segueixes pintant, en efecte, retrats esplèndits amb unes pinzellades elaboradíssimes de sensibilitat encomiable.
Sempre molt prudent, coneixes molt bé els petits secrets de la comunicació (això ho deus tenir als apunts d'en Sebastià), Glòria.

Les tres mares... la mar... la Cèlia...

Tot acuradíssim. Ens hi veiem reflectits.

¿És agosarat preguntar-te qui ha pintat aquest quadre -que podem contemplar quan et llegim- on la llum que entra de la mar té un contorn tan ben definit, tant la del primer pla com la del fons sobre el quadre?

Les teves obres són doctes Lavínia, sempre plenes d'admiració i respecte (com comentes de bon principi) laudatori... dignes de Laurus nobilis. Lloable.

Una abraçada.

Gràcies :-)

...com definir-ho? Sí: m'ha fet il·lusió llegir el títol d'aquest relat en el panell de "Els darrers comentats". Perquè m'ha despertat el record del moment en què el vaig llegir per primera vegada, i l'impacte d'una història farcida de bellesa. Perquè m'ha rescatat de la memòria una agradable conversa en un parc de l'eixample barceloní. Perquè m'ha retornat un personatge, la tieta Cèlia, encisador.

I tot i que aquest relat ja te l'havia comentat, tenia ganes de compartir aquests records reviscuts.

I m'apunto al prec de rnbonet: "per què no fas més prosa?"

Un petó,

LLIBRE

... un excel·lent treball entorn la solitud i la vellesa, tot recordant altres temps de vivències més joganeres,
Per què no fas més prosa?
PS. El principi m'ha arribat a l'ànima. Ja saps la meua "devoció" a la mar...

Lavínia!

És un relat preciós. Molt emotiu. Que et fa posar la pell de gallina, de debò. Felicitats. L'he trobat preciós. Breu, però la magnitud del que planteges amb aquestes paraules n'hi ha prou.

felicitats altre cop. és dels relats més emocionants que he llegit.

Marc Freixa ( joan Petit)

Digues a la tieta Cèlia i a la seva neboda, la teva amiga, que algú que viu a l'empordà pensa en elles quan cada dia mira el mar...

La teva delicadesa i senzillesa per racontar-nos una història com aquesta em fascina. Que tendre, tot plegat...La veritat és que, casualitats de la vida, tinc una tieta que està en unes condicions molt semblants, i les teves paraules m'han tocat de ben aprop. Continua deleitant-nos amb relats com aquest!! Moltes felicitats.

Una abraçada immensa,
AtzaVaRa

Desprèn molta sensibilitat i amor aquest relat, Lavínia. M'ha agradat molt. Ai, el mar! ...la inhòspita i daurada melangia fa esquinçar els sojorns de cobejances i d?albors llunyanes. El seu pensament (diàleg) es reflecteix en l?aigua. Imaginació, imatge i brisa; benaurança compartida...

Gràcies per les teves paraules!
Un petó!

que encara no t'hagi comentat?

La tieta Cèlia és una dona amb una personalitat encisadora. Una persona entranyable. I si jo ho sé, és perquè tu m'ho has dit, perquè rere cada paraula has abandonat un xic dels teus records, rere cada frase una alenada de sentiment, rere cada fragment un tros d'ànima. La teva. La que t'uneix a aquesta/aquestes persones.

Un relat és una combinació de mots, i com a tal, ens pot eixir més o menys agradable. En molts casos dependrà de les nostres capacitats literàries, i en d'altres dependrà de la implicació, de la motivació de l'autora per crear aquella història.

Les teves capacitats literàries les has demostrat abastament al llarg de tots els relats publicats en aquesta web.

I amb aquest, arribes al clímax de la teva compenetració amb el text.

L'has escrit des d'un indret profund del teu ésser, i ens l'has obsequiat ben embolicat amb tota la tendresa que mereix la tieta Cèlia.

De vegades, un relat esdevé especial perquè hi dipositem molt de sentiment. I ens sap greu si els i les lectores no s'adonen de tot allò que hem volgut i hem necessitat expressar. Però potser el que cal és aprendre a quedar-nos amb la sensació de pau un cop col·loquem el punt i final.

Un relat tendre. Emotiu.

La tieta Cèlia n'estaria ben contenta i satisfeta.

Salut!

Un petó,

LLIBRE

molt bé, amb molta sensibilitat, una relació humana dramàtica i tendra alhora.
Magnífica la descripció de la tieta, i molt reals els diàlegs.
Molt bé.

De bon principi aquest relat m'ha cridat l'atenció, perquè jo també em dic Cèlia, i es clar. m'ha fet gràcia...
Primer m'ha semblat un relat molt trist i un xic melancòlic.
Però, el final m'ha dibuixat un petit somriure a la cara. L'estimació, la comprensió i la paciència de la nevoda donen un bri d'esperança, de tendresa i de joventut a tot el relat.
Pel que fa a les converses entre la tieta Cèlia i la nevoda, m'han semblat molt reals.
Crec que és normal que arribi a la gent, perquè tothom té o ha tingut un besavi/a, un avi/a o una tieta/a i ha vist com ,mica en mica, es van apagant...

Crec que no t'havia llegit gaire o sigui que vaig a llegir-te una mica més!

Amarat de tendresa. El relat acarona al lector amb intensitat però suaument, com aquelles ones de la mar que la tieta Cèlia imagina i no veu des de la finestra.
Les imatges que se'n treu de la lectura són molt clares, plenes d'un enyor que l'acompanya com una melodia.
És dur comprendre com el fer-se gran, afecta a la gent que estimem i els atura en un temps abstracte i indefinit, on es barregen els records com en un trencaclosques.
El relat m'ha impactat molt, arriba molt endins.
Li has donat una dolçor que només l'amor pot dibuixar...

Una abraçada i fins aviat!

ja et coneixia (vull dir que havia llegit alguna cosa teva), però em penso que encara no t'havia fet cap comentari. No tinc gaire temps...

M'ha agradat molt aquest relat. Molt. M'ha fet recordar la meva àvia...

Felicitats. Estaré pendent dels teus relats.