La Tiamat al país de les mandonguilles

La Tiamat és al país de les mandonguilles, menjant cuixetes de pollastres i confit du canard (caram tu, que refinada!). Es prem els ulls ben fort, i quan aparta les mans, veu com li passegen davant dels ulls, tot de boletes de pols de cèl·lula. S'ho mira satisfeta, gaudint dels efectes especials de la miopia sense ulleres. Surt al carrer, passa un corrent d'aire que participa a la marató de la ciutat. En passen més, i ella es congela. Ve un ramat de xais sense pastor, i a base de cops i paciència, li trenquen el gel (tots ajuden! perquè volen!), i ja pot tornar a passejar. A una cantonada, es troba un senyor amb barret de copa. El senyor, l'agafa pel cabell, tot exclamant:
- Quin cabell més maco tens!
Ella, il·lusionada, treu unes tisores de la butxaca, i se'n talla un bon grapat.
- Té! - li diu, tot allargant-li la mà. Però l'home s'aparta espantat, no li agrada pas, així sense estar enganxats al cap, li fan angúnia!
Ella s'arronsa d'espatlles, i marxa fent saltirons. Es topa amb un altre senyor, porta les mans plenes d'anells. En té més, penjats d'un paraigüet petit. Ella se'ls mira un per un, són de tots els gusts i colors que coneix!
- Que en vols? - li pregunta el senyor.
- I tant! - respon ella, contenta - De què estan fets?
- De preservatius! -i la cara de l'home, canvia de cop. Se'n treu un de la mà, i li acosta a la cara - Mira, mira, així són millors!
L'home escampa fum pel terra, i de sobte, apareix vestit de negre amb una caqueta blanca de colom a sota el coll. Ella té por, i fuig corrent. La veu de l'home deixa anar un lament profund, un udol gutural, però ella ja és molt lluny.
Ara és al mig d'un prat. Troba una flor, l'agafa i la planta no protesta. Se la posa dins del nas, somrient. Al mig del prat de l'altra banda, hi ha una caixa. S'hi apropa a poc a poc, i hi veu un home a dins amb els ulls tancats. La flor li cau de cop del nas, quan l'home obre els ulls i s'asseu a dins la caixa.
- Perdona! - li diu - La caixa és teva, només hi feia una dormideta.
Ella assenteix, i l'home marxa. Recull la flor del terra, i la posa dins la caixa. Ja tornarà un altre dia a buscar-la!
Mentrestant, es menja una mandonguilla. Que no sigui dit, que ha estat al país de les mandonguilles i no n'ha tastat cap!