Cercador


Llista categories

La teva mà, el meu infern

Un relat de: Inflamable

I aquí estic jo.
Allà està ell.
Estem tots dos, com estranys.
No puc dir que no vaig estar enamorada d'ell. Però potser el cor em va trair. I les ganes també.
El seu físic escultural m'atragué des de un primer cop i em deixà sense alè. Allò ja no va ser bo.
I descobrí les meves intencions d'apropar-me a ell. Era un noi massa intel·ligent.
La primera vegada que s'em va dirigir, vaig veure una espurna. Em vaig sentir realment inflamable.
A qui no encendria aquell noi alt amb cara d'àngel? La seva mirada no era clara.
Si tenia il·lusions, el dia que mai podré recordar es van fer realitat, i pensava que veia el cel. La seva cara d'àngel estava allà, i no fou casualitat.
Els dos volíem i ningú em pararia. Ara m'he adonat que si l'hagués conegut no estaria escapant del bosc on jo sóc la flor. Tu ets el llop.
Potser les cadenes que no em deixen ser jo em portaran a un lloc on no et vegi. Abans vaig estar enamorada d'ell, ara…
Què és estimar?
Si tinc el cos destrossat i l'ànima no la sento…
I per tota la vida estaré sofrint un joc d'adolescents que no acabarà ni després de morta.
Estaré sofrint-te a tu.
Sofriré el perquè et vaig conèixer.
O potser no et vaig conèixer?

Comentaris

Afegir comentari
  • Estimar, verb sense significat?[Ofensiu]
    NiNeL | 28-06-2005 | Valoració: 8

    Salut, jove foguera!!

    El teu comentari a un dels meus relats m'ha fet llegir algun dels teus, com ara aquest que te coment. M'agrades, tens coses dins el cap que se barallen per sortir, i això a la teva edat (només 13?) és una gran cosa. Segueix escrivint molt, ja veuràs com te farà bé.

    Estimar. Un verb que no sabem mai com descriure, però el més curiós és que, en estar enamorats, ho sabem ben cert, tot i que seguim sense poder explicar què és.

    Felicitats pels teus relats!

    NiNeL

    P.S.: no l'has encertada ni poc ni gens: sóc mallorquí!

  • Continuar[Ofensiu]
    ismael | 07-05-2005 | Valoració: 9

    Dubtes, pors, penediments, .... El cas que descrius no és només un cas d'adolescents, sinó tot allò que un es planteja en el dia a dia durant la vida.
    I la vida no és més que un camí on cal continuar, tot i els altibaixos que un pugui tenir. Sempre s'hauran de prendre decissions i potser sabrem que són errònies massa tard o inclús no ho sabrem mai.
    I el final del teu relat descriu molt bé aquesta situació. Per tant, continua tu també escribint sobre aquests neguits amb aquesta fluidesa.
    Fins aviat,
    Ismael.

  • bona filosofada...[Ofensiu]
    Capdelin | 02-05-2005 | Valoració: 10

    sobre experiències provisionals d'adolescent... el desig i la por... l'aparença fascinant i la realitat desidealitzada... el supercos que ofusca i l'ànima gelada... les ganes i les prudències... la llençada i la reculada precipitada per pors que criden a cau d'orella...
    el final, fabulós = "patiré per haver-te conegut... o realment no et vaig conéixer...?!
    quasi bé amb tota seguretat podríem treure l'interrogant i afirmar que "no el vas conéixer!"
    un petó maquíssima i endavant... que escrius molt bé!!!

Valoració mitja: 9

l´Autor

Inflamable

16 Relats

71 Comentaris

35674 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >