La teva llum

Em preguntaves en el teu darrer comentari si, desprès de tant buscar i no trobar, val la pena continuar la recerca.
Jo venia a respondre, però crec que tu dones amb aquest bonic poema la millor resposta possible: val la pena buscar, però cal triar la llum adequada per fer-ho!
Ara els dies encara són foscos i les ombres encara cobreixen massa aviat la tarda... però hi ha llums que no desapareixen per molt que l'obscuritat oficial s'imposi.

Deixo el comentari en aquest relat tan ben il·luminat per La teva llum interior, molt satisfeta per haver descobert la nostra coincidència: habitualment, prenc les casualitats com aquesta com una oportunitat de sentir-nos més propers.
Si cliques damunt les lletres en color, podràs contemplar un altre Capvespre , juganer amb la forma, que t'ofereixo confiant que t'agradi.
En aquest breu i romàntic poema, el teu capvespre sembla el moment d'una revelació, que té tanta força que no es rendeix a la desmemòria: és, doncs, un moment de claredat.
El meu és un volcà que vessa lava damunt el mar... ja em diràs què et sembla, si decideixes anar a mirar-t'ho.

Espero, amic Josep, que els Reis hagin estat generosos amb tu!

T'ofereixo una abraçada per celebrar la coincidència que ens ha apropat,
Unaquimera

... m'ha fascinat, Fifo.

Saps? T'has guanyat una lectora fidel, i un lloc entre els meus autors preferits.

Una forta abraçada, i mil i un somriures.

Sempre la pots rellegir i reviure els moments viscuts, encara que per alguns records no en necessitem d'agenda perquè els tenim sempre presents.
M'ha agradat força el teu poema i agraeixo les teves amable paraules. Petons

Quins pebrots, em fas treballar molt. Ara, a rectificar i millorar el poema. Gracies de tot cor. Josep

...té alguna cosa d'especial, i aquí tu ens la fas veure i viure, preciós el teu poema, com els altres, és clar.
Tens un ritme molt personal, i es fa bo de llegir, mol clar el teu missatge.

Dues coses més... és que sóc un pebroter, perdona'm
La frase poc a poc, coses de la normativa, s'escriu "a poc a poc"
I a la mateixa línia tens un singular i un plural que no s'avenen, coses també de la norma.
Però com ja et deia, res de greu.

Una abraçada, i per avui plego
Fins aviat

Ferran