LA TEVA LLUM

Alço els ulls i m'extasio contemplant la teva llum
que il·lumina el firmament amb suaus espurneigs
difuminats en mig d'una barreja de tonalitats
i dibuixant en el cel milers d'encisadores pinzellades.

Sento la teva càlida i a l'hora, freda salutació,
i el meu rostre s'il·lumina, i el meu cor trontolla
i tota jo tremolo immersa en la teva resplendor
i et miro intentant descobrir tots els teus enigmes.

Estem allí, totes dues, soles, nues, immòbils…
mirant-nos fixament, esperant impassibles,
allò que tant desitgem, allò que mai ens cansem d'esperar,
donar-nos la tendra abraçada i sentir-nos una part de l'altra.

Com dos amants, incapaces de viure separades,
et veig sempre allí, en mig d'un bocí de cel,
d'un bocí de món, d'un bocí d'espai,
en mig del meu niu d'amor.

I et faig una i mil preguntes,
i et plantejo les meves pors i els meus dubtes,
i tu em dones la resposta, la teva, no pas la meva…
i em dius: "estima i no tinguis por"

Tu saps el que em convé i m'infons la teva força,
m'imbueixes del teu esperit enigmàtic i profund,
fent que floreixi en el meu cor enamorat
la tendra i ardorosa passió que desborda la meva ànima.

I m'insufles el teu aire, gèlid i punyent,
que em penetra fins al més profund del meu ésser
i fa que de cop i volta em senti plena de vida
i repleta de mil i una il·lusions i esperances.

I els estels ens contemplen bocabadats
i no paren de cascavellejar per fer-nos arribar la seva salutació
i tots els ocells nocturns ens obsequien amb el seu cant.
Lluna, lluneta, llunera…si sabessis com em captives…

Quasi tant…tant…com el meu enamorat,
però ja sé que no tens pas gelosia,
com tampoc la té ell de tu, perquè de la nostra història,
us limiteu, tan sols, a ser-ne muts testimonis.

Lluna…companya meva, deixa'm que et somií i sedueixi.
deixa'm endinsar-me dins teu i dir-te que,
malgrat la distància, ja reflecteixo la teva llum,
la que tu m'has traspassat i llueixo, orgullosa, per tot arreu.

I així, sempre que et pensi, en les meves nits d'insomni,
en els meus dies de neguits i desenganys,
et veuré allí, com sempre, fidel a la nostra cita,
en el nostre espai d'univers, reservat per sempre més,
per a tu i per a mi, en mig del cel infinit.