La teva llum

Deixa'm entristir-me... perquè la teva llum és tan gran, la teva poesia tan crua i nua,
que em sento petit i pedra... vulgar indigne de patiment i sentiments...
Em sento petita joguina desmesurada que tot just despunta,
petit i esquifit rodamón burgès de sobretaula...
que necessita corretja doncs si explora es perd...
que necessita oracle doncs sempre dubta i pesa i dubta i pesa i dubta...

Siguis o no princesa bé núvol o somni
no deixis melodia dempeus
no deixis de saludar l'home
que recull fulles brunes i somortes,
no deixis de somiar encara que punxi, encara que piqui,
no deixis de ser somriure en la tempesta,
encara que agredolç...

Petita i dolça i valenta nina fràgil i incompresa
que s'esquinça quan recorda...
que tanca els ulls tendra quan estima...

Petita Jocelyn,
que per cada espina que tens clavada
em fas caure una llàgrima furtiva

Petita Jocelyn, que desprens aquesta llum tan gran,
que em fa sentir petita joguina desmesurada... que tot just s'espanta...
quan veu que potser t'enyora...