La teva guitarra

Un relat de: Xantalam

Pren-me com si fos la teva guitarra
arran teu, arrapada al cos
i acarona'm com l'arpa,
dits i dits arpegen
en si bemoll.

Ballo al ritme tremolant del teu cor
dins la capsa de ressonància,
lluna màgica, música;
escales que pugen
i surt el sol.

Vibracions que ja trepanen l'oïda,
el cantussol ara esgarrapa,
cadència, carícies,
el pas compassat
i un la major.

Acords ja fimbren l'espai entre els dos,
cordes tenses sobre la pell.
Un so que no és sord
que no és silenci
que és un do.

Pren-me tal vers de la teva guitarra
harmonia del fat, escrit
en fils de pentagrama.
Compàs, timbre agut,
bes sostingut.



Comentaris

  • sentint-me prop de tu[Ofensiu]
    Marc Freixas | 05-04-2010

    vull dedicar-te un poema, ja que em toca molt de prop el tema dels cantautors... el meu germà n'és un d'ells i en més d'una ocasió li he dedicat alguns humils versos

    però ara te'n vull dedicar un a tu... i és que ja fa temps que vaig rellegint aquest poema teu
    i la veritat és que has aconseguit que me'l faci una mica meu... m'agrada, per això m'inspiren els següents versos, diu així :


    tocat
    dins la màgia
    que guarden els acords,
    la mirada penetra melodies sorprenents
    que ressegueixen fins l'èxtasi
    la paraula cantada per un nou poeta


    abraçant-me
    a la teva guitarra acústica
    deixo que la mirada es perdi cap al cel...

    descomposo voluntàriament
    qualsevol estrella que capten els meus ulls
    i la faig partícep
    del so de la paraula
    que canta el nou poeta amb el seu vers


    sentint-me prop de tu
    els indicis són només les cançons
    que composes sense pressa, amb delicadesa...

    tendre com el vent
    que portarà el futur
    a la glòria del teu millor demà



    bé, fins aquí,mmm... espero que t'agradi

    una abraçada poetessa!!!

    i si tu em permets, el publicaré a rc, però només si a tu no et fa res

  • De la lluna dues[Ofensiu]
    lluis perealbert | 06-05-2009

    Un bon joc de metáforas. ei ho fas molt be .

l´Autor

Foto de perfil de Xantalam

Xantalam

100 Relats

591 Comentaris

140375 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Conservo en aquest web, com la llibreta vella que no tinc, els primers poemes (manquen una bona colla de poemes inèdits de la darrera època). Tots ells m'han dut a la publicació del primer llibre "Dona i ocell" en la col·lecció de Poesia Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes.

Aquest llibre ha estat guardonat amb el XXXIè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi . Editorial Denes, 2014.





El meu segon llibre, "Quatre arbres" rep el XXXIXè Premi de Poesia Catalana Josep Maria López Picó dels Premis Literaris Vila de Vallirana el 2015 (Viena Edicions, 2016)




***

Nascuda a França per "accident" i anatomopatòloga de professió, són algunes de les dades més originals. Pel que fa a la resta, bastant més corrent... Potser el meu interès per la poesia, i les arts en general, m'ajuda a deslligar-me del més quotidià en l'intent de crear quelcom bell. La meva professió m'ha deixat poc temps lliure que dedico fonamentalment a la família i a llegir. Aquest és el primer pas per aprendre a escriure, però sospito que puc quedar atrapada en la xarxa dels lletraferits.

Maig, 2008

xantalam@gmail.com


Bloc de poesia Enfilant finestres

Bloc del grup de poesia Reversos Reversos grup poètic