LA TEULA DELS LLOPS

El meu pare es català de tota la vida, però la meva mare els seus pares son navarresos. Per això el meu marit de forma carinyosa amb diu la meva
xarnegueta. Si explico això es perquè el vent que bufa em porta records de la meva infància. M’entres els meus avis varen ser vius passàvem els Nadals a
un poblet perdut de les muntanyes de Navarra.
Allà vaig ser molt feliç. Quasi cada any teníem neu i el poblet semblava de
postal.
Recordo especialment els meus deu anys, aquelles festes vaig sentir per primera vegada el udol del vent. Era un udol especial molt semblant al escoltat avui.El meu avi carregava la llar de foc i s’afanyava a portar mes llenya de la llenyera.
Abuelo, li vaig preguntar. Nevara molt?
Si Graciela nevarà però això no es el principal, farà molt de fred, mes fred del que hagis sentit mai. Seran uns dies molt durs, per aixo carrego de llenya , no es te de sortir al carrer.
Perquè abuelo?
Doncs perque avui he sentit la “teja de los lobos”.
El que?
Si Graciela si ti fixes sentiràs el vent que fa xiular una teula especial, la vaig posar jo, ja fa molts anys. Per allà on bufa el vent la fa xiular i jo se que els llops baixaran a la vall i per cap causa es te sortir al carrer. Escolta , escolta Graciela, oi que ho sents?
Sii abuelo es cert xiula molt fort. I els llops els veurem?
No nena no tenim de mirar, diuen que també baixa un esperit malèfic junt amb ells, no no podem mirar. Ho promets veritat?
Jo vaig prometre que no miraria però a mitja nit vaig alçar-me del llit i juro que vaig veure uns ulls brillants de color groc que em miraven fixament i jo corrents em vaig ficar al llit.,pero els ulls molt grocs els recordo be, com tambe les petjades a la neu.

No ho he dit mai a ningu, pero amb nits com aquesta quan xiula molt el vent recordo Navarra els meus avis i els llops junt amb l’esperit malefic del bosc.