La teua carn.

Conec l'amor en ta carn
-calendari rítmic
que m'arrela al món-
i em lliure tremolós a les carícies
que desenredren la invocació del teu cos.

Cada jorn esprem la claror
que acocla els meus sentits
en dentenllades mudes
on aguaite l'amarg deler
d'impacients besades.


I clame la teua presència,
desullant instants
on moren els mots,
abastint de paranys somnis
on aparar la flaire del teu cos.

Així esquince els camins
que en estimar-te, amor,
versen els aiguamolls de la follia.
El meu cos vara la memòria
que fereix el teu silenci.