la Terra, els Colors, i Tu

Tendres moments,
un amic, més amants,
la mel omple els poemes
que floten al meu cap.

Terra, a la meva mà
sorra fina, que l'arrel no es pot arrencar.
Si la llenço i et faig mal,
serà que ets opressor, i res no vals.

Colors, inunden el meu món
segons qui em miri, taronja o roig
i sempre present, l'estel en la ment.

Tu, millor dins meu,
que el meu plaer ve del teu,
un amant, de la terra i lluent,
coktel Molotov que llenço amb força al vent.