La terra dels estels.

L'Èric vivia, des que va néixer, a la petita illa del far. El seu pare, tal i com ja havia fet el seu avi, s'encarregava que aquella llum tan preuada pels vaixells que costejaven el País del Nord, estigués encesa quan queia la nit i en els dies de negres tempestes. Els navegants que venien dels llargs arenals del sud amb mars d'aigües més tranqui-les, tenien molta por d'embarrancar prop dels abruptes espadats dels més de dos-cents illots que protegien de forma natural el Gran Port. Ara estaven en el 3r any de la Pau, i ja només en quedaven 2 per tornar a entrar en el proper cicle de 5 de guerres. Ningú sabia del cert perquè cada 5 anys s'alternava el comerç amb les batalles, però entre el País del Sud i el País del Nord, sempre havia estat així.

Durant els llargs anys de guerres, tots els fars del País de Nord romanien apagats. Si qualsevol vaixell enemic aconseguís entrar al Gran Port, podria remuntar les cabaloses i tranqui-les aigües de l'enorme riu que hi desemboca, quedant al seu abast totes les petites i indefenses poblacions que el voregen.

Algun dia, l'Èric passaria a tenir la responsabilitat del far, i el seu pare ja el començava a ensinistrar a netejar meticulosament el joc de miralls que guardaven al soterrani. Fer que memoritzés el trencaclosques que suposava haver de muntar-los i desmuntar-los cada cop que canviaven de cicle, no era gens fàcil. Calia estar molt preparat, perquè precisament durant les clares nits estelades que el far romania apagat per protegir l'entrada del port en èpoques de guerra, era quan hi havia més feina a orientar amb tota mena de ressorts els més de 200 miralls que substituïen a les làmpades que encenien en temps de Pau.

Havia estat el seu avi qui va inventar aquell espectacular i enrevessat joc de miralls que just el primer dia del primer any de qualsevol dels cicles de guerra, s'afanyaven a traginar des del magatzem del soterrani fins al capdamunt de la torre del far, per deixar-los muntats abans no es fes de nit. Sis cicles enrere, comptant els de la guerra, els del País de Sud van contractar com a mercenaris a experts navegants dels Països del més enllà del Nord. Aquelles gents que viuen la meitat de l'any en la foscor, estan molt experimentats a navegar guiant-se per les estrelles i van aconseguir dibuixar un mapa d'estels que els hi permeté arribar fins a l'entrada del port. Quatre naus van remuntar el riu i saquejaren tots els pobles que hi trobaren a banda i banda. El seu avi, tan aviat van entrar en un nou cicle de Pau, va viatjar fins a les terres llunyanes de l'Orient i va tornar amb un carregament de miralls d'un material molt especial que reflectia la llum com no havien vist mai.

En el proper cicle de guerra, van ser vuit els vaixells capitanejats per mercenaris dels Països del més enllà del Nord que arribaren carregats de soldats del País del Sud. Venien disposats a lliurar la gran batalla. Tenien un mapa i sabien com fer-lo servir. Entrarien al port i navegarien riu amunt fins a conquerir tot el País de Nord. Però, quan vorejaven la petita illa del far, l'avi posà en marxa el seu enginyós joc de miralls apuntant a les estrelles, i en reflectir-se aquestes de mil maneres diferents, van emplenar el cel de vint vegades més d'estels dels que realment hi ha. Els navegants van quedar tan sorpresos i alhora desorientats, que sis de les naus van embarrancar a l'intentar fer mitja volta per tornar enrere. Només dues van aconseguir tornar al País del Sud. Els mercenaris dels Països del més enllà del Nord, no han volgut tornar mai més a posar-se al servei dels exercits del País del Sud. Allí on passen tan de temps a les fosques, són molt temorosos amb allò desconegut, i no hi ha qui s'atreveixi a navegar a negre nit per el que des llavors ells anomenen, la terra dels estels.