Cercador
La teranyina de les golfes
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
La teranyina l'havien conservada tan bé que mai s'havia malmès, cosa tan delicada.
L'havia descoberta l'Anaïs el dia que volgué amagar una carta d'en Genís. Una minyona no havia de rebre mots d'amor del senyoret i per això anà a les golfes: allà la podria tenir segura amb la complicitat dels objectes muts i sospesaires d'oblit.
Entre un vetust i ferrut armari d'ebenisteria i un mirall amb un minso fragment del vidre que havia contemplat existències senceres feia qui-sap-lo la va veure: la teranyina, il·luminada per un bri de llum que una finestra amb les parpelles moribundes gosava deixar filtrar.
Aquella imatge li amarà l'ànima i es queda contemplant-la, extasiada. Aquella poesia descapdellada i teixida se li arrapà plenament. Va entendre que era un senyal de protecció i ajuda, de sort.
Volgué el fat que l'Anaïs i en Genís es casessin amb el consentiment dels pares d'ell (l'home començava a catufolejar i la dona a sentir veus; estaven, per tant, més pels seus móns i si el noi s'encarregava de TOT, alleujats que quedaven. Aquella noia era ideal: servicial, bona cuinera, netejadora, treballadora i dolça). A més, i encara 'tocant-hi', els van regalar un gosset tremolós i poruc a qui anomenarien entranyablement 'En Mig Teranyineta' i una preciosa aranya de cristall de Bohèmia que centralitzaria tot el goig del menjador.
L'Anaïs de tant en tant pujava a la cambra de sota la teulada a intensificar l'atracció que sentia per aquella obra d'un aràcnid que mai va trobar. Estranyament, la teranyina s'anava ampliant i va passar a ocupar mitges golfes. Tot element que hi havia la idolatrava, silentment. Eren somriures de pau i satisfacció.
La filla de l'Anaïs, la Damaris, tingué la mateixa dèria que la mare. La teranyina, que aleshores englobava tres quarts de les golfes, la fascinava.
La neta de l'Anaïs, l'Amaris, indefectiblement adorà aquella meravella tan gran com la cambra on s'exposava.
El dia que l'Anaïs va sentir que moriria va demanar d'anar a veure per darrer cop aquella sublimació de goig. Els homes eren fora, a jugar a la botifarra al cafè dels prou rics i dels encara no pobres.
En obrir la porta la teranyina ballà amb un vent que no venia d'enlloc. Una pluja sobtada sota sostre va amarar-la. Les gotes preses lluïen astralment i es va sentir una musiqueta encisadora de potes fregant-se entre elles. Aparegué l'aranyassa amb un davantalet de floretes i una expressió de feliç castanya casolana.
El tros de mirall conserva aquella escena del dia que les tres dones van tornar allà on pertanyien.
L'havia descoberta l'Anaïs el dia que volgué amagar una carta d'en Genís. Una minyona no havia de rebre mots d'amor del senyoret i per això anà a les golfes: allà la podria tenir segura amb la complicitat dels objectes muts i sospesaires d'oblit.
Entre un vetust i ferrut armari d'ebenisteria i un mirall amb un minso fragment del vidre que havia contemplat existències senceres feia qui-sap-lo la va veure: la teranyina, il·luminada per un bri de llum que una finestra amb les parpelles moribundes gosava deixar filtrar.
Aquella imatge li amarà l'ànima i es queda contemplant-la, extasiada. Aquella poesia descapdellada i teixida se li arrapà plenament. Va entendre que era un senyal de protecció i ajuda, de sort.
Volgué el fat que l'Anaïs i en Genís es casessin amb el consentiment dels pares d'ell (l'home començava a catufolejar i la dona a sentir veus; estaven, per tant, més pels seus móns i si el noi s'encarregava de TOT, alleujats que quedaven. Aquella noia era ideal: servicial, bona cuinera, netejadora, treballadora i dolça). A més, i encara 'tocant-hi', els van regalar un gosset tremolós i poruc a qui anomenarien entranyablement 'En Mig Teranyineta' i una preciosa aranya de cristall de Bohèmia que centralitzaria tot el goig del menjador.
L'Anaïs de tant en tant pujava a la cambra de sota la teulada a intensificar l'atracció que sentia per aquella obra d'un aràcnid que mai va trobar. Estranyament, la teranyina s'anava ampliant i va passar a ocupar mitges golfes. Tot element que hi havia la idolatrava, silentment. Eren somriures de pau i satisfacció.
La filla de l'Anaïs, la Damaris, tingué la mateixa dèria que la mare. La teranyina, que aleshores englobava tres quarts de les golfes, la fascinava.
La neta de l'Anaïs, l'Amaris, indefectiblement adorà aquella meravella tan gran com la cambra on s'exposava.
El dia que l'Anaïs va sentir que moriria va demanar d'anar a veure per darrer cop aquella sublimació de goig. Els homes eren fora, a jugar a la botifarra al cafè dels prou rics i dels encara no pobres.
En obrir la porta la teranyina ballà amb un vent que no venia d'enlloc. Una pluja sobtada sota sostre va amarar-la. Les gotes preses lluïen astralment i es va sentir una musiqueta encisadora de potes fregant-se entre elles. Aparegué l'aranyassa amb un davantalet de floretes i una expressió de feliç castanya casolana.
El tros de mirall conserva aquella escena del dia que les tres dones van tornar allà on pertanyien.
Comentaris
-
Bon relat[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 30-05-2016 | Valoració: 10
M': encanta com escrius, sempre gaudeixo
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436301 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com