La teoria integral del TOT

Un relat de: David Castells
De vegades la realitat supera la ficció (en estranyesa, afegiria jo). ¿Perquè suposem que la realitat és tan òbvia i clara que quan descobrim alguna cosa que no s'hi ajusta ens sorprèn tant? Cada dia nous experiments amb resultats sorprenents i descobriments científics increïbles impulsen noves teories encara més increïbles sobre com és “la realitat” en realitat. En definitiva, com és TOT. Com és l'univers. En aquest sentit es va avançant molt i com acostuma passar en totes les àrees del coneixement, quan més s'avança, mes lluny ens sembla el final.
Volia resumir una d'aquelles teories que sembla encaixar en les últimes troballes científiques i donar explicació a moltes de les incògnites encara per resoldre. La teoria de l'univers in-format: Teoria integral del TOT. Tot i que encara deixa moltíssimes incògnites a l'aire, ofereix una visió molt àmplia de TOT.

Sembla ser que fa uns anys els físics teòrics acceptaven majoritàriament la teoria de les supercordes que implicava un univers de 10 dimensions. Aquestes supercordes era espais lineals com cordes que travessaven l'espai multidimensional i concentraven tota l'energia de l'univers quàntic. Però aquesta teoria deixava algunes llacunes importants. Fa uns anys, es va proposar una altra teoria basada en 11 dimensions i en membranes, també anomenades “branes”, en comptes de cordes. En afegir a l'espai una dimensió més, totes les equacions van encaixar com per art de màgia, i les 5 formules que explicaven la teoria de les supercordes es van simplificar en una sola i simple. Aquestes membranes tenen unes característiques gairebé màgiques. Estan en contacte amb cadascuna de les partícules subatòmiques de l'univers i permeten que es connectin, comuniquin i intercanviïn informació d'una manera gairebé instantània. S'ha calculat que la velocitat a la qual poden comunicar-se és de mil milions de vegades més ràpid que la velocitat de la llum. Això és 300.000.000.000.000 km/s. (uns 30 anys llum per segon). Però abans de prosseguir descrivint les particularitats de les membranes, explicarem com és possible que connectin absolutament totes les partícules de l'univers. ¿Com poden estar en contacte a través de la membrana una partícula que aquesta al sol i una altra que està en un planeta d'una altra galàxia allunyada a milions d'anys llum?

Imaginem en un univers pla de 2 dimensions on tots els seus “habitants” són figures planes: cercles, quadrats, triangles etc. Imaginem les figures geomètriques damunt d'una taula. Dibuixem uns puntets dins de les figures que simbolitzin els àtoms que la componen. Tots es desplaçarien sempre en un mateix pla i la coordinada de l'altura sempre valdria zero. Només podrien tocar-se entre ells per les vores de la figura. Si ara hi afegíssim una dimensió més, l'alçada, i cobríssim amb una cartolina gran tota la taula (com una membrana), veuríem que aquesta cartolina estaria en contacte simultàniament amb tots els àtoms dels habitants i no només això, sinó que també estaria en contacte amb l'espai buit entre ells. Si aquesta cartolina fos capaç de transmetre les ones, electricitat o, en definitiva, l'energia, podrien comunicar-se tots els habitants entre sí de forma simultània i immediata. I això passaria a qualsevol nivell dimensional de la matèria: partícules subatòmiques àtoms, molècules, òrgans biològics, éssers vius, rius, mars, llacs, muntanyes, astres, galàxies, ....

Bé doncs, segons la teoria de l'univers in-format, passa això mateix. Tot està connectat a la mateixa membrana a través d'aquesta onzena dimensió que, de fet, forma i dóna coherència i homogeneïtat a l'univers. Aquesta membrana que en principi està en el buit quàntic, és capaç d'emmagatzemar com en una mena de memòria tot el que passa i ha passat a l'univers com si fos una gravadora còsmica. Això encaixaria amb la teoria dels registres Akásics (Akasha) d'Annie Besant molt estesa des de fa alguns anys.

La comunicació de les partícules a través de la membrana, no es dóna de forma espontània. Hi ha d'haver alguna causa que les sincronitzi perquè puguin fer-ho. Quan dues partícules estan juntes, entren en ressonància (enllaçament quàntic), sincronitzen les seves vibracions i és a partir de llavors que podran comunicar-se. Això no només passa a aquest nivell sinó que també passa a tots els altres nivells d'escales superiors com ja hem esmentat: a nivell atòmic, molecular, cel·lular, òrgan, ésser, etc.

Així podem entendre que els òrgans d'un ésser viu estiguin, en situació normal, connectats entre si perquè vibren a l'uníson i si no ho fan és que hi ha alguna disfunció (o malaltia). També es dóna el cas que elements de diferent nivell puguin comunicar-se entre ells, passar-se informació i fins i tot modificar-se. Per exemple una persona pot arribar a entrar en sintonia amb algun òrgan seu o d'una altra persona per “indicar-li” com ha de vibrar o el que ha de fer.

Sense entrar en detall ni exemples, diria que els fenòmens com ara la telepatia, la connexió entre gent sentimentalment propera (bessons), la comunicació amb els morts (la consciència segueix existint en la membrana), el Budú, la connexió i telepatia existent entre algunes mascotes i seus amos, la receptivitat de les plantes als sentiments de persones properes o a la música o a les paraules amables, l'afectació igualment de l'aigua, el gel o el menjar per les bones vibracions que es produeixen amb la meditació o amb simplement escriure coses bones. Tots aquests fenòmens queden explicats amb aquesta teoria.

La teoria de l'evolució mateixa, no s'explica si no és per una connexió molt més subtil però ràpida i eficient a l'hora d'evolucionar i adaptar-les espècies en interactuar aquestes amb el mateix mitjà a través de la membrana. La simple aleatorietat de mutacions genètiques necessitaria un nombre infinitament major d'anys per arribar a l'evolució d'espècies actual.

Tampoc s'explicaria la perfecta harmonia i sincronisme dels òrgans dels éssers vius amb només reaccions bioquímiques. Tot el sincronisme de diferents accions que tenen lloc en un ésser viu en un simple esternut, no es podria recrear tan eficient i ràpidament només amb reaccions bioquímiques. En aquest cas també la membrana posa en contacte i intercanvia informació entre els diferents òrgans i entre elements de diferent nivell a una velocitat instantània

En el cas de l'evolució de l'univers, no s'explica com s'ha pogut crear un univers tan 'equilibrat' ja que tan sols variant algunes de les constants universals com la càrrega de l'electró o la força de la gravetat en-una mil milionèsima part, l'univers no s'hauria pogut formar, o s'hauria col·lapsat o s'hauria expandit gairebé instantàniament. Segons la teoria no hi ha un sol univers sinó un nombre indeterminat, cadascun amb la seva membrana que el cobreix tot, però al xocar dos universos donen origen a una gran big-bang i les membranes es fusionen i adquireixen tot el coneixement per adaptar-se i poder existir sense col·lapsar-se. Com els éssers vius, els universos també evolucionen i s'aparellen.

Hi ha persones capaces de comunicar-se en major o menor mesura amb la membrana. Per a això necessiten posar-se en un estat de consciència alterat, mitjançant meditació o altres tècniques Bàsicament cal:

1) Tancar o bloquejar els canals sensitius externs (vista, oïda, tacte, ..),
2) Obrir la ment al no-obvi, al no-normal i al no-possible
3) Deixar obert el canal de percepció extrasensorial.

La membrana és tot energia. Es creu que és el que forma l'anomenada matèria / energia fosca que suposa el 96% de tota la matèria / energia de l'univers. Tota matèria s'ha creat en ella i la governa i la manté i tot el que existeix o ha existit té el seu holograma energètic a la membrana.

Reflexions i comentaris sorgits, entre d'altres, a partir de:
“L'univers in-format” de Ervin Laszlo
“Una breu història de gairebé tot” de Bill Bryson
“The univers in a nutshell” de Stephen Hawking
“Flatland” d'Edwin Abbott & Abbott

David Castells

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

David Castells

7 Relats

7 Comentaris

1166 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
DAVID CASTELLS

Biografia: David Torres (Barcelona-Gràcia, 1959) Actualment resideixo entre Sant Cugat del Vallés i Castelló d'Empúries. Informàtic especialitzat en bases de dades i optimització de processos. Vaig començar a escriure fa molts anys però però fins el 2014 no vaig començar a publicar en autoedició amb el pseudònim de David Castells.

Temàtica: Novel·la d'acció, misteri, humor, psicologia per joves i adults, relats de fantasia curts, novel·la de ciència ficció, novel·la negra.

Contacte:
Mail: dvd.castells@gmail.com
Twitter: @dvd_castells

Obres publicades a Amazon:

L'HOME QUE INTUÏA (651 pag): Trilogia d'aventura, misteri i humor basada en tres novel·les anteriors.
L'HOME DE LA CORBATA LLAMPANT (61 pag): Novel·la curta i assaig de política ficció i humor quàntic.
ODDITY (171 pag): Novel·la de ciència ficció per a joves i adults.
SI LA BOSSA SONA (253 pag): Novel·la negra.