La Tendoia Vib i l'home-pèsol

Un relat de: touchyourbottom
-Bon dia i gràcies!- exclamà, somrient, la Tendoia, al cambrer del quasi cada dia.

-Bon dia i de res!- respongué ell, fresc i lluminós, vint anys més jove.

A partir d'aquí, res més entre ells. L'home-pèsol, gens de bon grat, en faria un nou gra massa. Diria, si hi fos:

-Com t'atrapa, el tarannà d'aquest mascle, no?

Ella en faria...n'havia de fer!, cas omís. L'home-pèsol l'esperava a tocar d'un pi baix de poques dècades de vida, arbre amb molts ulls, fruit de tantes branques mutilades. Però el pi no era pi-pèsol. L'home-pèsol patia, amb les arborescències de gelosia al seu cervell, de malpensar. Si la Tendoia era lliure! Però...ella l'excusava. Que l'home-pèsol hagués treballat d'inspector honrat vigilant d'inspectors semihonrats vigilants d'inspectors gens honrats vigilants de persones que agafaven la baixa laboral sense motiu real sinó teatroaparent i que, a canvi, n'obtinguessin calerons, aquells corrupto-inspectors, per no delatar-los, per poder continuar treballant tres dels dotze mesos de l'any...allò cremava. A més, l'home-pèsol creia de la Tendoia el que li....el que li sortia de les muses. Així ho expressava, amb el sinònim 'inspiració certa'.

La Tendoia Vib -i el cognom era Vibiribib, divertit, i va i se l'escurçà!, i ho va fer per no sentir que la Vibiribib collia pupurupups, manera graciosa d'anomenar les roselles a la seva comarca-, de trenta-set anys, fins i tot adquirí uns esclops de liquidació de stock per a l'home-pèsol, que no cessava d'anar-li al darrere, amoroso-insistent, també, i allò...comptava. Deia que ell no era ni façana, que un bon dia s'havia desconstruït tot ell.

Per entretenir estones no entretingudes, li feia la petició de crear paraules. La Tendoia tenia tendència a saber-ho fer amb celeritat i enginy:

-Cabroputiclasta: qui trenca insults lletjos i malsonants, pel meu gust. El meu parer és meu, hehehe.

-Cromatipapusme: capacitat de poder escollir el color dels mocs en cada refredat típic, pero les tonalitats aquí implicades són atípiques, les habituals no s'hi inclouen.

L'home-pèsol, rodonet i verd més militar que pèsol, s'inflava d'orgull d'ella. Exhibia la dona encantadora de cabells pixaners color caoba que li assolien mitja esquena i que tenia prou bon tipus. De cara, més que agraciada, era atractiva. El poder de la mirada esdeveia persuasió. L'home-pèsol girava al voltant d'ella com si li fes d'eix, com un deix, però, important, i fins a marejar-se. A voltes ho feia. Llavors havien d'anar a menjar sépia de séquia, aquella espècie de cefalòpode que naixia, vivia i es reproduïa en els canals de regatge, deliciosa, que esdevenia sublim, suprema si es servia acompanyada amb pèsols-no-pèsols.

(-Ooooh!- es bocabadaven tot ple de lectors o oients que llegien o escoltaven el relatar d'aquesta història a l'autora que ara l'està (l'estic) redactant. -D'on treus aquesta imaginació inacabable, original i excelsa? Ella faria uns estossecs i es ruboritzaria una miqueta. -Res! Jo no em 'foto' no em 'xuto' res. Sóc jo mateixa, la substància que em propulsa. -Va, segueix, sisplau. I ella no es faria pregar).

La Tendoia Vib estirava l'home-pèsol a atipar-se'n. Havia llegit que aquell plat combatia la gelosia extrema, per més que fos incurable. Tampoc es podia guarir un cotxe sis-cents fent cara de rateta contenta. De fet, si era ben sa que la mostrés!

Sí, ara ho conto! Els pèsols-no-pèsols tenien relació amb el mot inventat 'cromotipapusme'. En realitat els pèsols-no-pèsols eren boletes de mocs, moldejables, d'ànimes sense pecat que mai haurien d'haver demanat perdó (tot i haver-ho fet) i que mai van ser perdonades (de res que haguessin fet perquè no ho havien fet). Les tonalitats dels pèsols-no-pèsols, màgiques, oníriques, galàctiques, indescriptibles, atorgaven a la sépia de séquia un tast selecte que, regat amb vi-sí-vi (ni procedència ni denominació d'oxigen ni res li calia) algun efecte obtenien.

I és que...sí: la Tendoia Vib (Vibiribib) (s')estimava l'home-pèsol.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de touchyourbottom

touchyourbottom

284 Relats

131 Comentaris

83566 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
"-No m'ha conegut!
-Això és que mai t'havia vist"

"En el moment de morir estava disposada a estimar"

(del film francès 'L'hérisson', que no és un film suprem, però en vaig extreure això).