La tele i els babuïns

La idea de tenir una televisió a la missió, no va ser pròpiament del pare Ian, sinó que va ser un regal de Wakuu Leboo. Wakuu Leboo, cap del poblat massai proper, es va comprar un televisor de trenta-set polzades i al poblat no hi arribava l’electricitat. No hi havia cap generador, ni cap vehicle per proveir-los de fuel; així que a ningú de la tribu se li va ocórrer mai que un generador podia ser una bona cosa.
Lo de la tele va venir arran d’una forta discussió entre el pare Ian i Wakuu Leboo sobre l’escolarització dels nens del poblat. Wakuu Leboo va quedar ben retratat al sortir de la missió cridant que no necessitava objectes moderns i que no els necessitava per res. I que per demostrar-ho, es faria portar un televisor per no utilitzar-lo.
Durant uns mesos va tenir el televisor apagat a la seva cabana però quan van començar els mundials de futbol, tots els guerrers massai van anar en grup a parlar amb el pare Ian. I quan el pare Ian es va presentar al poblat acompanyat dels guerrers per parlar amb Wakuu Leboo, aquest va fer com si ell mateix hagués tingut una gran idea; portarien el televisor a la missió, que sí tenia electricitat, per animar a la seva selecció(ningú li va dir que no s’havien classificat).
Des de aquell dia el televisor va funcionar totes les tardes. Wakuu Leboo seia en un butacot amb el comandament a la mà, rodejat de gairebé tots el homes del poblat i fins i tot els monos babuïns es quedaven allà palplantats mirant el futbol o “Els vigilants de la platja”. El televisor estava a l’aire lliure, feia molts dies que no es veia cap núvol i el pare Ian intentava explicar que allò era culpa del canvi climàtic. De fet, era molt estrany veure encara tants babuïns en aquella època i tret del pare Ian ningú li hagués donat cap importància si no fos perquè molts cops es ficaven al mig de la pantalla. En altres anys ja haurien marxat tal com havien fet sempre. Anualment, centenars i potser milers de babuïns es concentraven a la vall de les fonts d’on neix el riu Ngare Sero, al Park Nacional del llac Manyara. Tots els clans de babuïns de la regió, es reunien gairebé durant quatre setmanes per aparellar-se amb altre femelles mitigant així els efectes de l’endogàmia. Durant segles havia sigut així i aquest any s’estaven retardant mot les primeres pluges que feien florir unes flors blanques i comestibles que indicaven l’inici del pelegrinatge.
Quan va caure el primer xàfec, el pare Ian va donar permís per col·locar el televisor dins de l’església amb la condició de que no deixessin entrar als babuïns.
El primer dia de trajecte, la femella dominant babuí, li va dir a la seva germana concubina —Sort que comencem les vacances, perquè quan no hi ha futbol, els mascles estan insuportables!