La taula

Un relat de: indefinida

Sempre ferma, sempre dreta
No t' immutes amb els cops
Cops que et marquen, que et foraden
Que perduren fins la mort.
Sempre igual, sempre quieta
No canvies amb el temps,
Tota la vida ets la mateixa,
La mateixa que espera pacient.
Sempre regales, sempre dones
A tothom el que tu tens
De vegades rica d' altres pobre
Però oferint-nos aliment.
Mai et queixes, mai et canses
De servir per aguantar
Sembla mentida que quatre potes
Donin avui per a tant.
Mai trista, mai sola
Sempre guarnida de colors,
clors que varien segons les festes,
que t' abriguen del calor.
Sempre valenta, sempre forta
Fins que et trenques amb els anys
I encara així serveixes
Per donar calor a la llar.


Comentaris

  • La taula és dona.[Ofensiu]
    Carme Solina i Alapont | 26-09-2006 | Valoració: 8

    T'adones que el títol del poema podria ser: La mare, L'àvia... i tindria ple significat. Només discrepo en algun dels atributs com ara : "no t'immutes,"..." no canvies"... fins i tot els objectes inerts envelleixen, acusen el maltracte, s'esquincen...

l´Autor

Foto de perfil de indefinida

indefinida

115 Relats

337 Comentaris

120209 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Doncs...indefinida. Ningú té una descripció en paraules, la descripció és en el seu ésser, en el meu ésser, en el vostre ésser...
Imagineu-me com vulgueu i seré com desitgeu dins la vostra imaginació...