La tardor sempre farà pudor

La benaurança va tornar quan el senyor Miquel començava a destorbar la gent del bar tirant els gots de vi a terra, tots ben estrellats. Ell era l´únic en desarmonia.
Però al bar dels fètids i dels vagabunds, el de les escales de greix, aquest mal es va anar encomanant.
La gent va deixar de sentir-se pròpia uns dies després de la benaurança tardoral sense aire acondicionat, i el senyor Miquel, dèspota per educació, va començar a influïr fins i tot als dos vells cambrers.
Es van posar de moda frases com “en aquest mort boulevard s’hi pixa lliurement”… o “o les putes vénen aquí o les portarem a la força i no cobraran”....
Sempre restava la televisió encesa, però era soroll, doncs l’alcoholisme havia fet cap al bar.
Un dia va passar una meuca amb la pistola del germà i matà el senyor Miquel, doncs les veus corrien pel barri.
Si voleu saber qui és la meuca no ho sabreu mai, té molt més de mil noms diferents.
Si el bar encara fa pudor, les putes no en tenen la culpa.

Jo hi vaig ser tan sols el primer dia, però un amic llunyà de males influències encara em truca demanant-me diners per fotre’s un bon xut, i l’intento ignorar, però pesa més la seva veu que un cop de puny del més gran boxador.
I per culpa del difunt senyoret Miquel, ara jo sóc l’almoina atrapada a l’insalobritat per excel.lència.

Sergi Elias
13-10-2011