La tardor m’enutja, la tardor m’encisa

Un relat de: rautortor
La llum s’esfondra dintre el pou dels dies
com cau la nit tan prompte el sol s’ajoca;
posta i foscor, epíleg de les fulles,
desferra i mort que eclipsa l’alegria.

Cauen els anys de pressa i sense treva
com quan el torb s’enduu la fullaraca
lluny del vigor d’aquells colors magnànims
que esperonaven el desig de viure.


M’asserena la llum crepuscular
que la tardor fa ploure a casa meva;
cap sobresalt, res de neguits, la calma
matisa el temps i els caires del capvespre;

pausa vital que és gaudi de conversa,
mentre al rebost no hi caben els laments;
riure d’infants, mirades que bressolen,
calfreds de goig, l’encís de la tardor.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

111 Relats

356 Comentaris

50540 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.