La tardor ja és aquí

I amb la tardor arriba el fred. Però no el fred intens: arriba el fred petit, de la mida justa per anar-se posant per tots els racons, per anar omplint tots els forats de la terra que, després, l'hivern esquerdarà.

Les últimes tempestes, les primeres rosades. I gebrades. I amb el fred ens empassarem de nou la rutina, amb mil ganes de vomitar que n'estem farts. Enyorarem l'estiu, sense ser conscients que l'estiu sempre és passatger. Qui sap si l'hivern també pot arribar a ser-ho...

Però la tardor, com la nit, no és fosca. Una mica de fred no espanta a ningú, i les castanyes i els moniatos ens poden ajudar a recobrar aquella mica de força per aixecar-nos quan ni el sol s'ha atrevit a sortir. Per què, si no ens aixequem, qui treballarà per poder passar aquest hivern tan cruel? Sens dubte, l'aire condicionat no ho farà.

Aquesta nit, viu la tardor. Quan vagis a dormir apaga la llum, desconnecta el mòbil, despenja el telèfon, atura l'ordinador, desprograma el despertador, i ni se t'acudeixi d'obrir la calefacció. Sent el fred a fora, com aquell qui gaudeix d'una tempesta de mitjanit arraulit sota l'edredó.

I demà al matí, quan et desperti la llum del sol, no pensis qui ets. De ben segur t'equivocaries adjudicant-te a la teva professió, o al teu cognom, o als teus orígens. Això és tardor: autenticitat, indefinició. Ni fred ni calor. Ni dies massa curts, ni massa llargs. Ni tu ni jo. La tardor és misteri. Aire pur, sols esqueixat pel so latent de les fulles seques al caure. So que despertarem durant aquelles llargues passejades pel parc, acompanyats d'aquella persona que acabem de conèixer fruit d'un retorn menys rutinari a la rutina de cada any...

La tardor és també un començament. Durant la tardor planifiquem l'hivern. Pensem mil projectes inassolibles, però per si sols prou encoratjadors per anar tirant fins a assolir aquells altres projectes menys ambiciosos. La tardor és, doncs, realitat i somni alhora.

I no tinc més paraules per parlar-ne, per descriure-la. La tardor és ella mateixa. Per moltes coses que se'n diguin, mai se'n dirà prou.
La tardor no és només una foto; tot i això, aquesta foto és tardor.